La Generalitat es retirarà en bloc de totes les causes contra manifestants en cas que no es pugui acreditar l’autor de les lesions, o bé si no hi ha prou garanties per identificar-ne els presumptes agressors. Així ho escampava a bombo i plateret el Govern no fa ni dues setmanes. Com a prova de bona voluntat, el gabinet jurídic central –que ara depèn de Presidència– va anunciar que s’apartaria de la causa contra les 7 persones encausades per la participació, el 30 de gener del 2018, en la protesta al Parc de la Ciutadella per la investidura frustrada de l’aleshores candidat de Junts, Carles Puigdemont. Però les coses no són com semblen, fins al punt que la secció cinquena de l’Audiència de Barcelona s’ha empipat amb els advocats d’Interior per les anades i vingudes amb tres escrits diferents que han embolicat la troca i que han acabat provocant una estirada d’orelles dels magistrats. “La Generalitat no es pot retirar perquè mai ha estat personada”, etziben els jutges a quatre dies de començar el judici. Així mateix, els magistrats asseguren que, després de tots els moviments, el que sí que estan fent els advocats de la Generalitat és continuar “defensant els interessos particulars dels mossos denunciants”. És el resultat d’un nou nyap en els intents dels serveis jurídics d’adaptar-se al compromís de retirar-se, o almenys minimitzar, de les acusacions particulars en els casos d’activisme i drets socials, un altre caos com el dels 9 de Lledoners i el de Marcel Vivet.
El relat dels fets comença el passat 12 de novembre, quan el responsable de les acusacions en el cas, l’advocat habilitat José Luis Florensa, va registrar un escrit davant la secció cinquena de l’Audiència de Barcelona, que jutjarà el cas a partir del 25 de novembre, la setmana que ve. En aquest escrit, el lletrat anunciava que la “Generalitat de Catalunya renunciava a l’exercici de l’acció penal com a acusació particular”, fent referència directa a “cinc agents del cos Mossos d’Esquadra considerats perjudicats”.
Només quatre dies després, el 16 de novembre, els lletrats de la Generalitat presentaven un nou escrit que intentava “esclarir l’anterior en el sentit que la renúncia a l’acció penal que expressava abastava tots els dotze agents” pels quals havien comparegut”. Aquell mateix dia, 16 de novembre, l’Audiència dicta una nova providència amb què avisa la Generalitat que no es pot admetre la seva renúncia perquè mai va estar compareguda estrictament com a acusació particular. Aquesta confusa maniobra processal es va acompanyar, segons han explicat fonts dels agents perjudicats, de trucades de l’assessoria jurídica per tal que anessin al jutjat a renunciar als advocats de la Generalitat i fer una nova designa.
Unes trucades que van fer que els dotze mossos implicats posessin el crit al cel, que alguns fins i tot elevessin una queixa i que d’altres decidissin canviar d’advocat, perquè no es refiaven de la representació jurídica de la Generalitat. Fins i tot, detallen les mateixes fonts, els advocats de la Generalitat han demorat l’atorgament de vènies –permís de traspàs del cas a un altre advocat– fins a darrera hora o bé han hagut de demanar empara judicial per la tardança. Al capdavall, l’expedient de la causa conté més de 2.000 folis.
Tres dies després, el 19 de novembre, en una mostra clara del desgavell sobre la instrucció interna de Presidència cap als seus advocats, tornen a presentar un altre escrit. En aquesta ocasió, el lletrat Florensa considera que “malgrat l’anterior, i després de revisar les actuacions realitzades, aquesta part vol manifestar que la pretensió exercida es limita, de conformitat a l’escrit presentat el 12 de novembre, a sol·licitar que tingui la Generalitat de Catalunya per renunciada a l’exercici de l’acció penal com acusació particular”.
Els tres magistrats de la secció cinquena de l’Audiència de Barcelona emeten aleshores una providència amb què, a la vista del darrer escrit presentat per part del Govern, informen que els “lletrats de la Generalitat continuen defensant els interessos particulars dels mossos”. De fet, els mateixos magistrats tornen a insistir que la Generalitat com a institució no pot estar personada perquè mai ho ha fet durant la instrucció.
