Una de les estrelles de la legislatura és el projecte de llei de memòria democràtica de Catalunya. De fet, encara és un avantprojecte que està sotmès als treballs parlamentaris i de negociació, amb un patracol de documentació i informes de les entitats i els actors afectats aportada pel Govern. El projecte depèn directament de la consellera de Justícia, Gemma Ubasart. Ara bé, a mesura que avancen els treballs i les negociacions, algunes de les qüestions de l’articulat desperta recels per part d’algunes de les entitats, experts i activistes de la memòria històrica, perquè consideren que és poc agosarada en alguns aspectes.
Tant és així que un veritable tòtem de la memòria històrica com l’advocat Josep Cruanyes ha proposat que la llei reguli la participació d’una unitat específica dels Mossos d’Esquadra per investigar crims del franquisme, com ara nens desapareguts, tortures a la comissaria de la Via Laietana o confiscacions de propietats i documentació. Així ho ha expressat un dels principals impulsors de la Comissió per la Dignitat al curs Drets, crisis i valors, que coordina l’exdegà de la Facultat de Dret de la Universitat Pompeu Fabra Josep Maria Vilajosana, en la 55a edició de la Universitat Catalana d’Estiu, que se celebra aquesta setmana a Prada (Conflent), a la Catalunya Nord.
Fets delictius i l’accés a la informació
Cruanyes, en la seva conferència titulada Rellevància democràtica de la memòria històrica – La regulació de la memòria històrica als Països Catalans, ha repassat la història més recent de la batalla jurídica de la memòria històrica i la seva aplicació per part de la Generalitat de Catalunya, dins la seva competència, així com a les Illes, al País Valencià i a la Catalunya Nord. Pel que fa al que depèn de la Generalitat, Cruanyes s’ha mostrat molt dur amb l’execució de les polítiques de memòria per part de l’administració catalana. En aquest sentit, els ha retret que hagin derivat tota la seva gestió a una direcció general que cada cop que canvia de titular canvia de protocols, objectius, procediments i sistemes de treball.

Per altra banda, l’advocat també ha criticat que la legislació actual de la memòria històrica, aprovada pel Parlament en diversos textos, no garanteix el blindatge dels arxius documentals o registres, demora la posada en marxa del banc d’ADN, que finalment ha estat impulsat per una associació juntament amb la Universitat de Barcelona, i no resol els problemes d’accés a la informació i les dades sol·licitades per entitats o particulars. Uns problemes que Cruanyes veu que es repeteixen en l’actual projecte de llei. En aquesta línia, el jurista i historiador reclama que es rectifiquin aquests defectes del text. Però ha fet un pas més, una petició per tal que la llei inclogui els Mossos d’Esquadra i els obligui a crear una unitat específica d’investigació dels crims del franquisme.
En aquest sentit, la idea proposada és que la policia de la Generalitat pugui investigar les vulneracions de drets perpetrades en el marc del franquisme. En concret, serien casos com ara les desaparicions forçades, les morts, les seqüeles produïdes per la repressió franquista, la recerca d’arxius, registres i béns en reclamacions per confiscacions o requises durant el franquisme, o fins i tot, tortures realitzades pels cossos i forces de seguretat de l’Estat durant el franquisme, com les perpetrades a la Prefectura del Cos Nacional de Policia de Via Laietana. “Per què no ho poden investigar? Són fets delictius! Imaginem que pot donar el nom d’un policia!”, va detallar Cruanyes. La intenció de la mesura proposada és fer una unitat específica per tenir protocols d’investigació especialitzats en aquesta mena de perquisicions.
