P, de Pau: “Necessitem temps per al diàleg, però per sobre de tot, necessitem paraules que ajudin a la pau” (Izaskun Bilbao, Paraules que ajuden al temps, en el llibre Procés de Pau a Euskadi. 20 veus per la normalització)
No sé com als dos principals partits de l’Estat espanyol no els cau la cara de vergonya. Estem a les portes d’unes eleccions generals i tant PSOE com PP no paren de fer proclames a favor de la responsabilitat per superar la crisi econòmica. Es llencen els plats pel cap, es trenquen i en els petits bocins que cauen a terra només resten crítiques a la falta de sentit d’estat, a la ineficàcia d’uns, a les receptes màgiques dels altres. Parlen d’Espanya amb una E ben majúscula. Però aquest sentit d’estat, la generositat, aquesta responsabilitat a la que tant apel·len, on és quan es tracta de resoldre el conflicte basc?
A Sant Sebastià s’ha celebrat aquest dilluns la Conferència de Pau per mirar de trobar una sortida que acabi amb la dissolució definitiva d’ETA. Els mediadors internacionals que s’hi han volgut implicar són d’altíssim nivell i coneixedors de primeríssima mà d’altres conflictes, com el president del Sinn Fèin Gerry Adams, l’exprimer ministre irlandès Bertie Ahern, l’exsecretari general de l’ONU i Nobel de la Pau Kofi Annan, l’exministre de l’Interior i Defensa francès Pierre Joxe o l’exprimer ministre de Noruega i membre de The Elders (el grup de pau creat per Nelson Mandela), Gro Harlem Brundtland.
Però, què els importa a PSOE i PP? Ni han volgut assistir a la Conferència de Pau i, si tenim en compte les valoracions que n’han fet, sembla que, fins i tot, menystinguin les cinc conclusions de la cimera basca en què s’insta expressament a ETA a declarar el final “definitiu” de les seves “accions armades”. Potser és perquè en la declaració també es posa el dit a l’ull d’Espanya –i també de França– demanant que accepti la declaració d’ETA, s’impliqui en la resolució del conflicte, s’impulsin mesures per a la “reconciliació” i, sobretot, que es parli obertament de tots els aspectes polítics que siguin necessaris. De tots. Encara que no agradin. En un breu comunicat, el Govern espanyol simplement recorda que “no ha format part de l’organització de la conferència ni tampoc hi ha participat” i que, per tant, l’únic que per a l’Executiu de Zapatero –i de Rubalcaba– compta és que ETA abandoni “sense més” la violència. La reacció del PP, un partit a les portes d’aconseguir la majoria absoluta, encara ha estat més delirant al qualificar de “teatre” la conferència de pau.
El diari britànic The Guardian augurava en la seva edició de diumenge que aquesta mateixa setmana ETA podria anunciar el seu final definitiu després de més de quatre dècades i 800 morts a les seves esquenes. Citava “fonts properes a les negociacions” i es feia ressò de l’adhesió dels presos de la banda a l’Acord de Gernika. Probablement a PP i PSOE no els convé que això arribi abans del 20N. En tot cas, ja deuen estar treballant en com atribuir-se els mèrits.
