Avui declararà al jutjat Kris Charlier, un home flamenc que es va haver de quedar en calçotets enmig de l’aeroport del Prat perquè dos guàrdies civils no l’entenien en català. Quan fa uns anys va decidir viure la jubilació a Bigues i Riells, va voler aprendre la llengua d’aquí. El castellà l’entén però no el parla i aquell dia a l’aeroport ell mirava d’explicar als guàrdies civils del control de seguretat que allò que notaven sota la seva roba era una bossa recol·lectora que porta des que el van operar de càncer de còlon. Ells no l’entenien, o això li deien, “habla en español que estamos en España”, però en tot cas, no van portar cap persona que el pogués atendre en català, que era per llei el seu deure.
Al final, Charlier, en veure que començava a fer tard, es va abaixar els pantalons per ensenyar la bossa recol·lectora d’excrements. Ui! El van agafar, se’l van endur a una saleta amb més policies i li van posar dues denúncies. Malgrat tot -un tot que va durar una hora-, va poder pujar a l’avió i, quan ja era assegut i pensava que s’havia acabat la putada, una agent de seguretat de l’aeroport el va fer baixar perquè la policia, li va dir, no el deixava volar.
Charlier va tornar cap a Bigues i Riells però no ho va voler deixar córrer. De fet, aquell dia hauria pogut parlar en anglès o francès, potser així els policies l’haurien entès o haurien buscat algú que l’entengués, però es va voler mantenir en català, ha explicat, perquè és la llengua d’aquí. I punt. No va voler tolerar que uns funcionaris no l’entenguessin i no vol tolerar que no siguin sancionats pel que li van fer. Ara, quasi un any i mig després, declara com a denunciant contra els dos guàrdies civils en una instrucció penal.
Charlier, ja ho he dit, és flamenc. A Flandes, no només seria impensable que un funcionari no complís les normes lingüístiques sinó que, a més, el neerlandès està protegit per unes lleis molt més estrictes que les nostres. Les van suar, és clar, van haver de posar-se flamencs als anys 60 i 70 per blindar la seva llengua. Ho van fer sense perseguir pastanagues bilingüistes, tenint clar que l’objectiu era precisament acabar amb el bilingüisme i fer del neerlandès l’única llengua de l’administració i l’única llengua comuna de Flandes. Ho van aconseguir, volent-ho de veres i ficant-hi la banya, que és com es guanya.
Alguns diran dona, però és que els valons no són com els espanyols. I és veritat, però els catalans tampoc són com els flamencs. Si mirem els polítics, no són ni capaços de fer complir lleis catalanes que protegeixen la llengua, com la del cinema, la de consum o la immersió lingüística. Si no fan complir ni les seves pròpies lleis, com tenen la cara de passar tots els morts a Espanya? A més, si no saben ni rendibilitzar les cosetes que tenim, quin sentit té que en demanin més?
I la gent? Quants catalans haurien fet com Kris Charlier? Pfff, la majoria de catalanoparlants es passen al castellà quan algú els el parla, però ja no quan es troben un policia espanyol que els ho ordena i és el dia que han d’agafar un vol, sinó sempre i amb qualsevol persona, apa, vinga, de la manera més gratuïta, sense que l’altre ho demani ni doni cap senyal de no entendre el català. Si nosaltres no fem servir el dret de parlar català amb tothom i a tot arreu, si hi renunciem, de què ens podem queixar? Ai, és que si em mantinc en català em sento molt incòmode, em diuen sempre. Doncs aguanta’t i supera-ho!
7 
23 
