A Catalunya, 8 de cada 10 catalanoparlants canvien de llengua quan algú els parla en castellà. D’aquests, la majoria ho fan per “respecte” o per “educació”. Aquesta és una de les dades més destacables de l’InformeCAT 2021, publicat aquesta setmana per Plataforma per la Llengua. En realitat, als qui formem part del 20% restant no ens calen enquestes per saber que, malauradament, aquesta és l’actitud majoritària dels nostres compatriotes. Ens hi fixem constantment i veiem, preocupats i emprenyats, que molta gent que s’estima el català hi renuncia voluntàriament i gratuïtament.

Adquirir i mantenir l’hàbit de parlar català sempre i amb normalitat és molt més fàcil que acostumar-se a netejar la casa, a posar i estendre rentadores, al xou de reciclar, a enllepissar-se de crema dos cops a la setmana… a cuidar d’un gos! Per no parlar de la gent que té fills. Amb tot el temps i esforç que dediquen a la seva educació, és sorprenent que la majoria no prenguin la decisió d’ensenyar-los, predicant amb l’exemple, que al seu país poden parlar la seva llengua amb normalitat

Acostumar-se a mantenir el català té un avantatge fantàstic: l’esforç només cal fer-lo al principi, durant un temps, no per sempre i de manera sistemàtica. Un cop generes l’automatisme, la teva llengua, fixa’t tu, ja et surt sola. El primer que cal fer és prendre la decisió, estar determinat a canviar d’actitud. Després cal fixar-s’hi, rectificar i insistir-hi un temps, fins que fixes l’hàbit. Ajuda molt el fet de comprovar que a l’hora de la veritat, no passa res, que només algun cop algú no entén bé alguna cosa, que és molt fàcil aclarir-ho, i que els judicis que t’havien impedit intentar-ho durant tant de temps, eren en realitat prejudicis. I naturalment, la gent normal, que és la majoria, no pensa que siguis una persona maleducada per parlar-los en català. De fet, molta gent ho agraeix i molta fins i tot s’anima a parlar-lo. Després potser un dia topes amb algun imbècil, però de gent intransigent te’n pots trobar parlant en qualsevol llengua. 

No cal començar la casa per la teulada. Els primers dies, el més fàcil és centrar els esforços a mantenir el català amb els desconeguts amb qui hagis de tenir una interacció passatgera i superficial, millor encara si són ells els qui necessiten alguna cosa de tu, per exemple si ets el client o si els estàs ajudant. Tinguin la feina i el color de pell que tinguin! Després es pot fer l’exercici amb coneguts o desconeguts amb qui tinguis converses més personals: l’amiga d’una amiga, algú que et presenten, el nòvio de la cosina, algú amb qui tractis de tant en tant, una persona que coneixies una mica i que un dia et trobes pel carrer, etc. Al final també ho pots practicar amb persones que t’estimes i amb les que veus cada dia. En aquests casos el més fàcil és dir-ho, així es rebaixa la raresa del canvi sobtat. Mira, vaig decidir que em relacionaré sempre en català, o sigui que ara també ho intentaré amb tu. I ja està. Fem-ho tots i ja ho tindríem.

Comentaris

    Luisnomeacuerdo Octubre 31, 2021 | 20:38
    Lo tuyo con el catalán contra el castellano es de psiquiatras, tanto adoctrinamiento te ha dejado las neuronas necesarias para no mearte mientras berreas.
    Ricard Octubre 31, 2021 | 21:01
    Jo parlo en català a tothom sense problema. Tothom m'entén. I el que no m'entén o és un turista, o una persona acabada d'arribar, i és nota, o no val la pena que m'entengui. No és normal aguantar segons a qui.
    Uyuyui Octubre 31, 2021 | 21:16
    Yo ya desde el golpe lo practico ....nunca hablo catalán a nadie...
    Ningú respecta qui no es fa respectar Octubre 31, 2021 | 21:20
    He estat molts anys canviant de llengua davant els inadaptats, per inconsciència, per comoditat, perquè de petit ho vaig veure fer als grans, és a dir: he estat un agent actiu de castellanització de Catalunya, tot i tenir un cert interès en la llengua. Des del 1- O he canviat, no passa res. A algun conegut amb el qual ens enteníem en la llengua dels castellans li he donat alguna explicació del perquè del canvi, uns ho han entès millor que d'altres, fins i tot algun s'ha passat al català quan parlem. He eliminat el castellà de la meva vida, dels productes audiovisuals, de les botigues físiques i virtuals governades per inadaptats, he après una mica d'anglès per moure'm pels llocs de la xarxa i accedir a la literatura tècnica on no ho puc fer en català
    Narcís Novembre 01, 2021 | 10:17
    - La llàstima és quan se n' aprofiten de la necessitat o urgència àdhuc si va acompanyat de no muntar-la ! - La llàstima és quan per culpa d' invasors, qui no comprèn català demana humilment entendre'l i no es correspongui com cal/ amb son castellà ! - La llàstima és surti malparada persona familiar o cònjuge o fill de català- ana així sense poder optar a treball així de bell antuvi ! Conclusió : l' autora no ho posi tan senzill .. no debades encara som dessota estat colonitzador de baixa estofa ! PD : tanmateix, la llengua no ho és tot que sí la consciència o mateixa ànima, ànima pro el català .. molts el parlen però pensen i actuen amb modus de fer i/ o de respondre amb baixesa no catalana !

Nou comentari