S’ha desfermat una petita tempesta d’estiu perquè el president del Parlament, Josep Rull, ha visitat Freixenet i n’ha parlat bé a les xarxes. És poc habitual que una visita protocol·lària a una empresa important, sigui de capital català o internacional, generi gaire més que indiferència social. Però en aquest cas hi ha hagut una certa polèmica. Per què? En aquest sentit, la història de la DO esclareix moltes coses. L’origen remot del cava és una sèrie de sentències desfavorables -la primera, el 1972- que van impedir que els escumosos catalans poguessin fer servir la denominació champagne (o xampany). Per això es va consolidar el nom “cava”, que fins aquell moment només designava el lloc físic on es conserven les ampolles.
Molts vam créixer amb les burbujas Freixenet, amb Bárbara Rey lluint les cames com a primera imatge de l’any nou. Els escumosos catalans van viure una expansió ràpida i popular, bàsicament com a beguda de celebració. Era un producte barat, orientat a unes classes mitjanes que ja demandaven un cert ritual glamurós. Això va generar dos grans grups, Freixenet i Codorniu, que van orientar i dominar tant el mercat com els proveïdors durant dècades. En paral·lel es va fixar el territori del cava, l’única DO del món sense origen, amb ampolles sorgides d’Aragó, la Rioja, Navarra, Extremadura i València. A més de Catalunya, òbviament.
Aquí hi ha una de les llavors del conflicte. N’hi va haver prou amb unes declaracions de Josep-Lluís Carod-Rovira, el 2004, per desfermar un boicot anticatalà que va generar una mala imatge del cava a l’Espanya espanyola. Aquests escumosos, un producte de gran consum, amb les grans empreses competint en preus baixos, ha acabat essent una marca de preu inferior al Champagne i fins i tot als escumosos italians. Poc valor afegit, poca identitat i una DO amb dependència directa de Madrid.
El mercat, per tant, és qui està forçant noves vies. La de més valor és Corpinnat, amb prou qualitat i èxit com per depassar, a hores d’ara, els 6 milions d’ampolles. Paguen bé el raïm i són garantia. També Clàssic Penedès i les diverses DO’s catalanes estan impulsant amb solvència els seus escumosos. I, atenció, Freixenet està explorant oportunitats de mercat molt innovadores, sobretot orientades a la gent jove i el consum popular. És una via encertada, tot i que l’empresa es diversifica més enllà de Catalunya. Per esquematitzar-ho molt, Corpinnat i Freixenet no competeixen directament, per què ho haurien de fer?
Freixenet necessita vendre molt i Corpinnat necessita vendre car. I totes dues marques mereixen el màxim suport institucional. Un país amb èxit és això.
