Spain is different. Nosaltres fa temps que ho sabem, però els nostres veïns no perden cap ocasió de demostrar-ho. Va ser un eslògan inventat per Manuel Fraga, ministre del dictador Francisco Franco i president d’honor del PP. Per això, els dirigents populars són els més afeccionats a quedar com uns marcians davant del món. Ho estan demostrant, amb ganes, aquests dies històrics en els quals desapareixerà ETA de manera definitiva i s’obrirà, en conseqüència, la via de la resolució definitiva del conflicte polític del País Basc.
La conferència de pau celebrada a Sant Sebastià ha comptat amb el suport explícit de quasi tothom, entre els quals personalitats internacionals, i implícit del PSOE i del govern espanyol. Tothom sap què ens hi juguem i no és moment de fer el pallasso. Però no. El PP ha optat per l’oposició frontal i qui s’ha endut el premi al patetisme ha estat el cap de llista per València. La reacció d’Esteban González Pons ha estat extraordinària. “Los extranjeros que vienen a una conferencia de paz en el País Vasco, pensando que están en Irlanda o Sudáfrica, no tienen ni puñetera idea de en qué país se encuentran”. Feia molts anys que no sentia parlar de “extranjeros” per referir-se a dirigents polítics de primer nivell mundial, i menys encara en el cas d’europeus. Té un regust d’aquell ranci aïllacionisme al qual ens va condemnar la tirania. “Que inventen ellos”, que deia Miguel de Unamuno.
En segon lloc, realment es pensa que Kofi Annan, Bertie Ahern, Gerry Adams o Gro Harlem no saben on són ni què hi han vingut a fer? Sincerament, pensava que González Pons era més llest. Ja veig que anava errat. És clar que hi ha una altra possible explicació, però és un escenari pitjor que pensar que González Pons no té moltes llums: i si el PP no volgués la fi del conflicte basc? I si no volgués que qui l’hagi aconseguit sigui un govern del PSOE? I si el PP té por del dia després? No serà que Rajoy té pànic a un lehendakari del PNB que governi amb Bildu? Té el PP por a la democràcia?
A tots els països normals són els partits de dretes els que negocien amb grups armats. Qui va començar el procés pacificador a Irlanda del Nord no va ser Tony Blair, com es pensa molta gent. Va ser el primer ministre conservador John Major qui va fer les primeres passes d’un llarg camí que Tony Blair va coronar amb èxit. A Israel fou el primer ministre Ariel Sharon qui va ordenar la retirada de Gaza, i no pas els laboristes. A Espanya, en canvi, són els socialistes els qui s’estan mullant per aconseguir la fi de la violència i és el PP qui posa pals a les rodes. Definitivament, Spain is different.
