Haurà fet més una ximpleta vestida d’infermera pel català que la comunitat educativa d’aquest país. Com a mínim, el departament de Salut no ha tingut tants miraments amb la infermera del TikTok, com els té el departament d’Educació o Interior amb l’ús del català dels seus docents o policies. Catalunya deu ser l’únic país del món on els seus ciutadans no tenen dret a ser atesos pels funcionaris o el personal públic en la seva llengua, que a més és oficial. Bé, cooficial.
De fet, això és normal en un país on li riem les gràcies -i alguns fins i tot vessen llàgrimes- per un futbolista que ni el dia del seu comiat va saber pronunciar ‘bon dia’. Però, això sí, ens queixem si en un bar confonen el cafè amb gel amb un cafè amb llet. Descobrir ara l’a por ellos sanitari és senyal de no haver anat gaire als serveis sanitaris del país. Les habilitats intel·lectuals de la infermera són similars a les de la popular Dolors Montserrat. Amb la diferència que amb la sanitària fem vídeos irònics i, en canvi, la reina de l’autoodi es dedica a tractar-nos de supremacistes a Europa per ensenyar en català els nens.
Ves per on, aquí tenim un problema amb la llengua i a Madrid amb el seu Ibex. La marxa de Ferrovial ha estat un cop simbòlic al mite del fals liberalisme espanyol. El capitalisme del BOE, del sistema, de l’economia dels advocats de l’Estat que ja ha envaït els espais de la contractació pública catalana. És graciosa l’amenaça de Pedro Sánchez d’advertir que els advocats de la Moncloa estudiaran la legalitat de la mesura, sense tenir present que l’equip tècnic i jurídic de Ferrovial -com els de totes aquestes empreses- l’integren precisament, advocats de l’Estat.
Han estat engreixant aquestes societats i elaborant legislació a la seva mida, i ara ploren el desamor. Espanya mai serà liberal pel mateix motiu que és monàrquica: perquè no hi ha liberals ni hi ha republicans. De la mateixa manera que Catalunya mai no serà la Dinamarca del sud, sobretot perquè a Catalunya és evident que hi ha més catalans que no pas danesos. Com a exemple, el famós sistema de caixes d’estalvi, que va resultar ser l’ensarronada econòmica més gran de la història, perpetrada per polítics i sindicalistes. Tot un ecosistema encisat amb una mena de dolce far niente que les van volatilitzar als ulls dels seus clients i amb el consentiment còmplice dels seus empleats, que se’n riuen de nosaltres mentre gaudeixen de prejubilacions als 55 anys.
Tot plegat són detalls diaris de la biosfera en què estem immersos. Una enorme claveguera a la qual ens adaptem per sobreviure gràcies a la màgia de la resignació, la cervesa i les plataformes digitals de sèries. Política d’Instagram i expressions insuportables com “teixir complicitats”, economia de cartó pedra i raonaments de declaració i contra declaració fan que, de tot plegat, apareguin icones com la infermera o empresaris que donen lliçons després d’enriquir-se a cop de diari o butlletí oficial. Sigui Ferrovial o siguin aquells que veneraven la famosa Catalana de Gas ( Gas Natural) de Pere Duran Farell. No s’oblidin que no sé si és pitjor viure al país on les autovies són de franc o al país on hi ha un nyap com la C-16 i, a sobre, te la fan pagar a preu d’or. Del sistema econòmic del Putes, Peatges i Purins hem arribat al fet que qualsevol gosi humiliar una llengua.
19
4
