Un conegut hospital de comarques de Girona acaba d’anunciar internament que, atesa l’escassedat d’infermeres per cobrir les vacances, farà una contractació de professionals de la salut provinents d’Andalusia, de sis mesos, prorrogable a un any, amb contracte ICS (que permet major remuneració adquirir punts per consolidar una plaça), amb força possibilitats perquè acabin com a fixes. A més, segons es diu, es facilitarà habitatge. La notícia no tindria perquè ser dolenta, al cap i a la fi, que es contractin professionals per als serveis públics és positiu. El problema és el greuge comparatiu que suposa per infinitud d’infermeres del país que porten sovint més d’una dècada encadenant contractes temporals, sovint per hores, sense cap mena de possibilitat d’assolir estabilitat laboral, amb condicions laborals precàries, salarials pèssimes, i havent de pagar habitatges de pel·lícula neorealista a preu de castell del Loira.

L’evolució de les professions sanitàries en l’àmbit públic es podria considerar com d’autèntic drama. La lògica neoliberal de maximitzar beneficis en base a polítiques de privatització, de desregulació, de retallades draconianes, de convertir les pràctiques laborals en una barreja entre l’escurabutxaques i l’escanyapobrisme, ha propiciat un veritable èxode d’un bon gruix de metges i infermeres vers països del nord, on diuen que la gent és neta, culta, lliure, desvetllada, feliç i paguen dignament. Metges de Barcelona i infermeres d’Olot atenen en anglès a York i en suec a Göteborg, mentre que als pacients de Sabadell o Torroella se’ls priva d’explicar aspectes íntims de la seva salut en la seva llengua, teòricament oficial.

Molts parlaran de globalització. En realitat, es tracta de la cultura neoliberal que, d’ençà els darrers vint anys, caracteritza les polítiques públiques, ionquis de la precarietat, al·lèrgiques a la planificació, hostils als treballadors, i que finalment, atesa la situació de catàstrofe anunciada, han de recórrer a mesures improvisades, cares, absurdes i contraproduents. Probablement, metges de les Canàries o infermeres de Jaén poden ser excel·lents professionals. Tanmateix, la vulneració dels drets lingüístics, la complicitat cultural o l’empatia que requereix tot professional de la salut, difícilment es pot adquirir des d’una Espanya on, desenganyem-nos, contempla la catalanitat, en el millor dels casos, com a una molèstia, i el català com a una anomalia. Ben segur hi ha excepcions, o bona voluntat. Tanmateix, un bon sistema sanitari, un bon sistema de benestar no pot funcionar a còpia d’improvisació o voluntarisme, o deixar en mans de la bona predisposició estudiar català després de jornades llargues de tasques sobrecarregades impossibles d’assolir per l’absència endèmica de recursos.

El que s’explica del món sanitari, podria aplicar-se a altres àmbits estratègics, com ho és l’ensenyament. A diferència del que passa a centres de salut i hospitals, l’obligatorietat de disposar d’un certificat de català funciona (encara) com a una mena de tallafocs (de moment, i abans que algun jutge del TSJC, després de prendre’s mitja dotzena de sol y sombra decideixi el contrari). Tanmateix, el panorama és desolador. La llarga i lenta degradació de la professió docent, a còpia de creixent precarietat, deteriorament de les condicions laborals, un poder adquisitiu del segle passat, la creixent arbitrarietat i clientelisme en les contractacions i descontractacions, està generant una crisi creixent de vocacions, fins al punt que hi ha especialitats on pràcticament resulta impossible trobar candidats, i on es constata una disminució constant d’aptituds professionals i background cultural.

El conseller Cambray ha pitjat a fons l’accelerador de la degradació professional i ha afegit el caos pedagògic en base a unes polítiques de “transformació educativa” que recorden sospitosament a la “revolució cultural” maoista que va suposar un retrocés sobtat i mil·lenarista. Ja sabem que això no és exclusiu de Catalunya. Fa un parell de setmanes, el conservador diari francès Le Figaro alertava del creixent dèficit de professionals de l’educació. Regne Unit, Estats Units o Canadà es forneixen creixentment de la importació de docents de diversos països, sovint del tercer món, i cada vegada més, també de joves de Terrassa, Tortosa o Linyola. Les perspectives són fosques, i la política de l’actual Departament estan empitjorant la situació, de manera que en pocs anys ens podem trobar en situacions similars a les de la sanitat.

Per què? Alguns podrien pensar que les polítiques neoliberals de la Transició hi tenen un paper destacat. Servidor de vostès, que té el mal costum d’escoltar, de tant en tant, alguns responsables polítics, sobretot aquells que formen part del sottogoverno, cada vegada està més esfereït. Hi ha una dimensió irracional, que va més enllà del compte de resultats o de la lògica crematística. Existeix un insultant menyspreu pels treballadors, una aversió patològica respecte els representants sindicals i un campionat de prejudicis en contra d’aquells que es dediquen a fer funcionar els serveis públics. Ras i curt, existeix un classisme profund entre el grup social i cultural que pren les decisions estratègiques, que explicaria com hem arribat fins aquí. Com qui escriu aquest article, a més, té la condició d’historiador, ha d’advertir que no hi ha res de nou en aquestes actituds.

Malgrat un nacionalisme retòric, una defensa teòrica del català i una construcció noucentista del relat, a Catalunya tenim el problema greu que el món de l’aristocràcia administrativa manté un to entre paternalista i hostil contra el món del treball, contra els assalariats, contra els drets laborals i socials. Això ja ho feia l’Esquerra Republicana de l’època de la Generalitat republicana, quan s’enviava la Guàrdia d’Assalt a esclafar vaguistes, a promoure esquirols o a empresonar preventivament líders sindicals. Això ho ha fet sempre cert catalanisme noucentista que mira amb sospita i menysteniment el món del treball. Això es continua experimentant en una societat segregada on les classes mitjanes han anat a escoles privades de centre vila, separades dels fills dels treballadors, majoritàriament a escoles públiques de barris perifèrics. És molt significatiu que quatre cinquenes parts dels actuals consellers i els seus directors i secretaris generals hagin anat a escoles concertades, quan la proporció actual és que avui només tres de cada deu catalans ho facin. És molt significatiu, també, que només una de cada sis persones de classe treballadora promocioni de classe social.

En aquest sentit, el classisme és un dels pitjors pecats de l’establishment català. La segregació, no només social, sinó també cultural, genera aquesta absència d’empatia que explicaria aquest comportament irresponsable i hipòcrita. Les deliberades polítiques de precarització dels treballadors contrasten amb la retòrica defensa del català, de l’escola, de la salut o la cohesió social. El llarg conflicte educatiu d’aquest darrer curs ha estat un clar exponent. El Departament d’Educació manté una política laboral estil Maria Antonieta si-no-tenen-pa-que-mengin-brioix. També hi ha hagut importants conflictes en la sanitat. I, com s’ha vist, els drets lingüístics dels pacients semblen estar per sota del dret a explotar els professionals sanitaris.

Si bé Espanya té un problema amb la seva addicció a l’autoritarisme, el nacionalisme català té un problema, també molt greu, d’anòmia social, de cínica retòrica progressista amarada de classisme de baixa volada. I aquest és un terrible hàndicap que explica, en bona mesura, l’estancament d’un independentisme que està perdent credibilitat mentre hi hagi un grup social que, des dels seus prejudicis socials, continua remenant cireres. En realitat, polítiques com aquestes són les que propicien una mena d’autodestrucció nacional, perquè per construir un país, cal seduir una massa social que, majoritàriament, voldria viure decentment del seu ofici, i tenir perspectives de progrés social i personal reals, no retòric.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Narcís a juny 18, 2022 | 00:01
    Narcís juny 18, 2022 | 00:01
    -- Article, on tot allò que comenta són prejudicis d'allò més àdhuc aprofitant que l' aigua de l' Onyar passa per Girona ( esmentar centre estudiantí dels, per vós, capitans manaies ) ! -- Que som a societat neoliberal - capitalista salvatge, ho sap, sobrerament, qui treballa per a " butxaca privada d' anònim del carrer " ( així aclaparadora majoria que frega l' absoluta ) ! -- Per tant, no ens vingui amb els enrevessaments o complicacions, tot cercant-hi treure l' entretallat, del que passa al món de l' Administració ( per moltes que tingui , gens ni mica comparables al món de la ' intempèrie ' ! ) ! -- Massa sabem que Catalunya, els catalans, no som espècie diferent a la resta dels mortals, però ho procurem, procurem ser de ' llei ', malgrat tot, malgrat ser dessota estat catalanòfob/ tirà i no pocs de llurs talps ! -- No té dret a parlar així de nostres compatriotes ( ni de bon tros ), siguin de partit quin siguin, massa tenim ja amb aquest estat, que ens hi vol paupèrrims i anihilats com societat catalana i com nació ! PD : per la llauna que dóna sobre el mateix, qualsevol pot pensar ser d' un sindicat, si és així, només desitjar, no esperar, no ho sigui d' un d' espanyol, ni faci pinya amb aquest o aquests ! PD : si Catalunya és el que és ( excepció feta de força anys ençà) , és gràcies a sa gent, i de molta gent, retrat de la qual, no lliga res de res amb sa radiografia psicopedagògica o moral, anímica i intel·lectual i, sens dubte, històrica- social ( i ho sento, de debò que ho sento, fos només per compatriota i crec paisà! ) !
  2. Icona del comentari de: Luisnomeacuerdo a juny 18, 2022 | 00:14
    Luisnomeacuerdo juny 18, 2022 | 00:14
    Vamos Javier, no cejes en el empeño de que las enfermeras en Suecia y RU se dirijan a los pacientes en catalan. Tu queriendo imponer el catalan fuera de España, y el tonto del silbato, dentro de España. Ya ves teneis las neuronas justas para pasar el día.
  3. Icona del comentari de: 1234 a juny 18, 2022 | 08:46
    1234 juny 18, 2022 | 08:46
    Com sempre, una descripció impecable, Sr. Diez. Fa més de trenta anys que sentia amics meus dir que quan acabessin Medicina o Infermeria marxarien perquè aquí es cobrava una misèria comparat amb Alemanya o Anglaterra, per exemple. Poques places de MIR, un munt de metges que per unes centèsimes no poden entrar i després cal contractar professionals sud-americans que, amb tots els respectes, tenen un nivell molt més baix perquè han estudiat a universitats amb pocs recursos. La majoria, després de vint anys aquí no són capaços de dir ni un "bon dia" en català i en conec uns quants, perquè no hi ha clínica, hospital comarcal o provincial que no n'estigui ple! Pel que fa al professorat, efectivament, en poc temps els consellers tindran exactament el que volen: gent amb un minso interès per transmetre coneixements, que ja li està bé no haver de corregir i corregir i preparar-se les classes i que té ben assumit que la conselleria i la majoria de les famílies els consideren poc més que monitors d'esplai. Els que quedem que encara lluitem per la qualitat de l'ensenyament som vistos com mamuts o "pringats" (cito un company jove) que encara no ens hem assabentat que no serveix de res, que per què "matar-s'hi" És més fàcil no fer ni exàmens ni treballs exigents, aproves tothom, deixes que els alumnes facin la seva i de cop aconsegueixes tenir contents els pares, els nanos encantats, els consellers ja no han de patir per procurar més recursos ni augmentar places ni dedicar-hi més pressupost. Els fills de casa bona ja aniran a col·legis provats. Per a la resta, escola i institut com els dels Simpson.
  4. Icona del comentari de: No fotem a juny 18, 2022 | 10:06
    No fotem juny 18, 2022 | 10:06
    Catalunya està sent destruïda pel regionalisme catalanista (ara nacionalisme-secessionisme) des que va sorgir al segle XIX. És tan evident.
    • Icona del comentari de: Una a juny 19, 2022 | 12:16
      Una juny 19, 2022 | 12:16
      L'imperi espanyol, veient-se com a regió després de perdre Cuba, va necessitar dues dictadures i una guerra per no acabar perdent Catalunya. Més 40 anys de transició grotesca on s'han adoctrinat poca-soltes com tu
  5. Icona del comentari de: Si a juny 18, 2022 | 11:38
    Si juny 18, 2022 | 11:38
    Cal fer caure el Govern155.
  6. Icona del comentari de: Toni a juny 18, 2022 | 15:21
    Toni juny 18, 2022 | 15:21
    Excel.lent article, sr Díez, tot ajuntant les vessants social i històrica. Gairebé sempre ho fa però en els seus últims articles considero que està tocant amb especial precisió el moll de l’ós de temes fonamentals. Enguany mateix he viscut com, a reunions de tutoria del fill amb mestre de l’escola, pràcticament el mestre aprofita la finestra de la reunió per parlar d’ell (d’ells i d’elles, de fet, el professorat) i de la manca de recursos i d’eines per entomar la feina… I penses: si havíem vingut a parlar de com va el nen.. i acabem (i comencem) parlant dels problemes que tenen per dur a terme la seva professió.. ! Te’n vas d’allà fent un cop d’esquena a l’interlocutor i pensant: bé, del nen ja en parlarem un altre dia. Nota: per a la direcció d’El Món, d’un lector humil que no en sap gens, de gestió de mitjans de comunicació digitals. Feu un producte molt interessant quant a continguts, independència professional i bones plomes d’opinió, dintre de les vostres capacitats financeres, que són les que siguin. Jo us llegeixo cada dia. I ho seguiré fent. Però fa feredat veure com la presentació d’un bon producte és sistemàticament embrutida (a més, de franc) a la secció de comentaris. Com ara si un plat culinàriament excel.lent fos, a l’hora de presentar-lo i dur-lo a taula, intervingut per agents espuris i arribés a l’usuari amb el plat trencat pels costats, el menjar de dins remenat.. en fi, malmès i alletjat. És una tasca que no mereixeríem, el haver d’anar comprovant l’inici de cada comentari per destriar si és troll i cal saltar més avall o si és dels que es poden llegir i són enriquidors (siguin crítics o no, és clar). Però qui menys s’ho mereix és, torno a dir, el vostre bon producte. En fi, suposo que ja n’haureu pensat sobre el tema però us convido a donar més tombs a la pensada per si podeu trobar una fórmula que millori la situació. Seguirem aquí. Gràcies i endavant.
  7. Icona del comentari de: Jordi (Català i Suís) a juny 18, 2022 | 23:38
    Jordi (Català i Suís) juny 18, 2022 | 23:38
    El Classisme i el Neoliberalisme com a causa de la catastròfica situació de la Salut catalana (hospitals i CAPs) no poden pas ésser els únics responsables. Si comparem CAT i CH (am un milió més d'habitants a CH) hi trobem la prova "sans appel" que a CAT hi ha un problema general i antic. Varen morir de COVID-19 durant dos anys 12'000 persones a CH i.... 25'000 a CAT. I curiosament a CAT ningú no en parla pas d'aquesta diferència. Per què ? Perquè quan hom viu al Tercer Món d'Europa (Portugal, Espanya, PPCC, Itàlia i Grècia), hom creu que tot Europa és el mateix. Una cosa és fer turisme al centre i nord i una altra és viure-hi. Fa uns mesos parlava amb un Català que ha agafat la jubilació anticipada a CH i ha marxat a CAT. I em deia que ja durava l'adaptació dos anys. Després de viure 35 anys a CH és impossible adaptar-se al Tercer Món Europeu.
  8. Icona del comentari de: Gironí emprenyat. a juny 19, 2022 | 08:26
    Gironí emprenyat. juny 19, 2022 | 08:26
    De que l'Onyar passa per Girona hi ha qui no ho te tan segur; he vist dues vegades per TV3 imatges del Onyar, de les tan conegudes, i el comentarista l'esmentava com "El Ter". I una altra vegada aparegué l'esglèsia de Sant Feliu i fou anomenada "La Catedral de Girona". Ja veieu.

Respon a Gironí emprenyat. Cancel·la les respostes

Comparteix

Icona de pantalla completa