La consellera Vilagrà i el vicepresident Puigneró van ser molt clars dilluns al vespre: el resultats de la reunió de la Comissió Bilateral Estat-Generalitat són “insuficients”. Els dos representants de la Generalitat advertien que si el govern espanyol per casualitat volgués demostrar que creu en l’autogovern –i deixaven clar que la seva opció no és aquesta sinó la independència–, ha d’accelerar. Mentrestant, la UGT també es posava en marxa.
Es tracta d’un dels sindicats majoritaris a Catalunya. N’ha sigut dirigent la consellera Dolors Bassa i ara té un secretari general independentista, Camil Ros. Però és molt clar que la UGT estatal no només no respecta la posició política del seu màxim dirigent català, sinó que ni tan sols no creu en l’autogovern. Perquè la insinuació de la Bilateral que l’Estat podria arribar a estudiar el traspàs a la Generalitat de recursos materials de Rodalies –de Renfe i Adif– els ha tret de polleguera. Ràpidament han enviat a la ministra de Transports, la catalana Raquel Sánchez– una carta indignada i amenaçadora en què el principal argument és : “Les empreses estatals són indivisibles”. Com Espanya, vaja.
Si la UGT de Catalunya pretén actuar amb sentit de país ho té magre, amb aquests dirigents estatals. Per molt que el secretari general espanyol també sigui català i bastant més raonable que l’autor de la carta. És igual que Pepe Álvarez no sigui Antonio Oviedo –secretari general de la federació de Mobilitat–, perquè Oviedo reflecteix una part no poc significativa de l’organització. I la seva posició explicita que fins i tot per poder decidir sobre els trens amb què els treballadors catalans van a la feina –i hi arriben tard– cal un estat.
Una vegada més, es veu que l’independentisme s’ha equivocat històricament en la seva estratègia en el front sindical. No és possible portar els grans sindicats cap al dret a decidir per la via dels principis democràtics. I encara menys si parlem de dret a l’autodeterminació. No és no. No fins i tot al dret a catenària. No a tot. Per això el camí és un altre i només notícies com l’aposta de la Intersindical per potenciar la seva presència a la SEAT són un petit brot verd.
