El garbuix judicial que ha suposat l’operació Catalunya no s’atura. Ans al contrari, creix. I més després del que ha anat sorgint als judicis contra els Pujol Ferrusola i al voltant de l’operació Kitchen a l’Audiència Nacional. Ara una resolució de l’Audiència de Madrid permet als expropietaris de la Banca Privada d’Andorra (BPA) i Banco Madrid, les dues entitats que van abaixar la porta un cop es va destapar que els Pujol Ferrusola hi tenien diners al marge del fisc espanyol, reprendre una instrucció judicial contra destacats membres de la policia patriòtica.
Segons ha pogut saber El Món, la secció primera de l’Audiència de Madrid ha decidit esmenar la plana al titular del jutjat d’Instrucció número 27 de Madrid, que va arxivar una querella contra membres del Cos Nacional de Policia que havien participat en les pressions a la BPA per aconseguir informació financera de líders independentistes. Amb aquesta resolució, els advocats dels financers andorrans han preparat una nova querella per reconduir el cas cap a l’Audiència Nacional i ampliar els querellats, entre els quals hi hauria l’expresident espanyol Mariano Rajoy i els responsables del Servei de Prevenció de Blanqueig de Capitals de Banc d’Espanya, Sepblac, que van tenir un paper importantíssim en la intervenció de les dues entitats.
Un camí de més d’un any
La querella, signada pels germans Ramon i Higini Cierco i per l’ex CEO de l’entitat, Joan Pau Miquel, es dirigia contra membres de la policia patriòtica com ara l’inspector Celestino Barroso, encarregat de passar als representants de la BPA els missatges d’Espanya sobre el que els podia passar si no col·laboraven. De fet, els querellants aporten les gravacions que va fer Joan Pau Miquel de les trobades, que es troben judicialitzades en, com a mínim, dues causes a Andorra i també s’han incorporat com a prova documental del judici contra els Pujol.
El jutjat d’instrucció 27 de Madrid, el 10 d’abril del 2025, va tancar el cas i va dictar l’arxivament de les diligències per manca de competència. Però gairebé un any després, el passat 19 de març, l’Audiència de Madrid va dictar una nova resolució, impulsada per un recurs dels banquers al qual es va afegir, parcialment, el ministeri fiscal. En aquesta interlocutòria, els magistrats van estimar parcialment el recurs i van anul·lar l’arxivament interpretant que les diligències, en tot cas, s’havien de dirigir cap al Jutjat Central d’Instrucció de l’Audiència Nacional.
En aquesta línia, els magistrats recullen una part de la querella per destacar els indicis que porten a entendre l’existència “d’un pla preconcebut i perfectament coordinat entre membres del Cos Nacional de Policia i la resta de querellats que, inicialment tractaven d’obtenir informació bancària de determinats polítics catalans”. Un fet que, segons els togats, queda acreditat i objectivat amb la gravació de Celestino Barroso que es va aportar.
Més enllà de la prevaricació
L’Audiència considera que els delictes i els indicis aportats pels querellants –dirigits per lletrats del despatx Molins– no es queden en un delicte de “prevaricació administrativa” a què, en principi, va reduir els fets el jutjat instructor. De fet, l’Audiència de Madrid raona que els fets “excedirien aquest delicte” i “es projecten, com a mínim indiciàriament, per connexió, amb altres comesos a Andorra”. Per tant, opina que, seguint el criteri de l’article 65 de la Llei Orgànica del Poder Judicial, la causa hauria d’anar a l’Audiència Nacional, tot i que els querellants, en primera instància, s’estimaven més que fos un jutjat ordinari el que conegués els fets.
Amb aquesta resolució a les mans, la defensa dels germans Cierco va posar fil a l’agulla i va preparar una nova querella, seguint el criteri de l’Audiència de Madrid. D’aquesta manera, han centrat la querella contra l’equip directiu del Sepblac durant les dues intervencions, contra membres de la inspecció, control i supervisió del Banc d’Espanya que es van integrar en la seva liquidació en els organismes directius de l’entitat i contra l’excap d’Afers Interns del Cos Nacional de Policia, Marcelino Martín Blas, -amb qui es va reunir Joan Pau Miquel a Madrid- i Celestino Barroso.
La intenció és arribar a Mariano Rajoy i els seus exministres d’Interior i Hisenda, Jorge Fernández Díaz -ara processat a la Kitchen- i Cristóbal Montoro, també investigat en la causa Equipo Económico, per suborn, frau contra l’administració pública, prevaricació, tràfic d’influències, negociacions prohibides, corrupció als negocis i falsedat documental.
Aclarir l’actuació dels serveis de prevenció del frau
Els querellants volen acabar de relacionar aquests noms amb la resta de membres de la policia patriòtica que, a Andorra, sí que estan imputats, arran d’una querella de l’Institut de Drets Humans d’Andorra a la qual es van afegir els germans Cierco i Joan Pau Miquel. De fet, els querellants ja demanen diligències pensades per completar el mapa a Espanya dels delictes d’amenaces, revelació de secrets i de prevaricació. En especial, el paper dels responsables del Sepblac que van participar juntament amb Unifand, el mateix servei de control però d’Andorra, i el Tresor dels EUA, a través del FinCen.
El Sepblac està en el punt de mira de diversos procediments relacionats amb la trama andorrana. Per una banda, la representació legal dels Cierco ha reclamat a la justícia andorrana la desclassificació dels documents d’Unifand amb relació al Sepblac que van provocar la intervenció de l’entitat. I, per altra banda, el procés obert als EUA per acabar de reclamar la informació classificada entre el FinCen i els organismes de control financer andorrà i espanyol. A més, cal recordar que l’any 2021, el mateix Sepblac va admetre que Banco Madrid, filial espanyola de la BPA, no va cometre cap delicte de blanqueig de capitals. L’informe assegurava que l’entitat no va cometre “cap fet punible objecte d’infraccions greus” ni que hi hagués cap motiu per sospitar que portava a terme operacions de blanqueig.
Comptat i debatut, l’informe admetia que només s’havien pogut detectar riscos superiors als que són habituals del sector, tot i que s’hi pogués constatar algun d’estrany o anòmal, l’entitat feia controls que qualificava de “reals i seriosos”. Al capdavall, el jutjat d’Instrucció 38 de Madrid, el 7 de febrer de 2019, i posteriorment l’Audiència de Madrid -el juliol de 2019-, va sentenciar en la mateixa línia d’arxivar la querella contra els dirigents de l’entitat basada en l’acusació de muntar una estructura financera per blanquejar capitals. La justícia va dictaminar aleshores que després de 4 anys d’una instrucció exhaustiva no hi havia una sola prova. Amb aquest historial i la interlocutòria, ara comença un nou camí a l’Audiència Nacional pels propietaris de la BPA que no aturen la seva ofensiva per demostrar que van ser un dany col·lateral de l’operació Catalunya.
