Renfe, una ‘grande y libre’

"La posició de la UGT en la qüestió de Rodalies deixa clar que l'independentisme s'ha equivocat històricament en la seva estratègia en el front sindical"

La consellera Vilagrà i el vicepresident Puigneró van ser molt clars dilluns al vespre: el resultats de la reunió de la Comissió Bilateral Estat-Generalitat són “insuficients”. Els dos representants de la Generalitat advertien que si el govern espanyol per casualitat volgués demostrar que creu en l’autogovern –i deixaven clar que la seva opció no és aquesta sinó la independència–, ha d’accelerar. Mentrestant, la UGT també es posava en marxa.

Es tracta d’un dels sindicats majoritaris a Catalunya. N’ha sigut dirigent la consellera Dolors Bassa i ara té un secretari general independentista, Camil Ros. Però és molt clar que la UGT estatal no només no respecta la posició política del seu màxim dirigent català, sinó que ni tan sols no creu en l’autogovern. Perquè la insinuació de la Bilateral que l’Estat podria arribar a estudiar el traspàs a la Generalitat de recursos materials de Rodalies –de Renfe i Adif– els ha tret de polleguera. Ràpidament han enviat a la ministra de Transports, la catalana Raquel Sánchez– una carta indignada i amenaçadora en què el principal argument és : “Les empreses estatals són indivisibles”. Com Espanya, vaja.

Si la UGT de Catalunya pretén actuar amb sentit de país ho té magre, amb aquests dirigents estatals. Per molt que el secretari general espanyol també sigui català i bastant més raonable que l’autor de la carta. És igual que Pepe Álvarez no sigui Antonio Oviedo –secretari general de la federació de Mobilitat–, perquè Oviedo reflecteix una part no poc significativa de l’organització. I la seva posició explicita que fins i tot per poder decidir sobre els trens amb què els treballadors catalans van a la feina –i hi arriben tard– cal un estat.

Una vegada més, es veu que l’independentisme s’ha equivocat històricament en la seva estratègia en el front sindical. No és possible portar els grans sindicats cap al dret a decidir per la via dels principis democràtics. I encara menys si parlem de dret a l’autodeterminació. No és no. No fins i tot al dret a catenària. No a tot. Per això el camí és un altre i només notícies com l’aposta de la Intersindical per potenciar la seva presència a la SEAT són un petit brot verd.

Comentaris

    Gerard 04/08/2021 9:20 am
    UGT (i CCOO) sindicats del Movimiento. Cada dia es veu més clar.
      JordiP 04/08/2021 5:09 pm
      Això que dius és absolutament cert i clarivident. Aquests sindicalistes van mamar la CNS i és bén evident que voldrien tenir el mateix estatus que els sindicats franquistes. Nocal oblidar la proposta que van fer Redondo i Camacho solidàriament de que s'establís una quota obligatòria per a tots els treballadors (abans es deia "productors") en concepte de "per la negociació col·lectiva". Deien els jerifaltes d'ambdòs sindicats (o banda d'atracadors) que dels èxits de la negociació col·lectiva també s'en beneficiaven els no afiliats i que, per tant, havien d'agrair-lo d'alguna manera. I quina millor manera que amb una quota universal obligatòria? Afortunadament, eñ Gobierno Felipe Gonzàlez no va caure en aquest parany. Aquests sindicats i aquests sindicalistes je no tenen raó de ser en aquest segle. Ja van treure del capital tot el que podien amb els seus primitius mètodes. Ara caldria una nova estratègia sindical que canviés la "guerra de clases" per la "col·laboració de clases" per a l'objectiu comú de consolidar la empresa, el capital i el treball. Aquests no són capaços.
    Narcís 04/08/2021 12:00 pm
    Renoi, de cognom Oviedo i, sembla ser, d'Àvila i sent a Madrid . . ' quién da más ' ? Però, què nassos l' hi importa, els hi importa, a qui recau l' administració/ gestió, tot plegat, la responsabilitat, d' aquest transport públic de ca nostra, de Catalunya, sinó a qui el fum servir així la població pro el millor servei possible ? PD : se n' ocupi dels drets laborals de sos treballadors ( començant per la igualtat, mèrit i capacitat de qui vulgui ser-hi . . i, què dir-ne, d' empreses subcontractades ! ) ! Nota : per a tots la resta, ja hi són, de ben segur, els seus partits amagats rere el nom d' espanya per a fúmer Catalunya, per a fúmer els catalans, per a fúmer nostra gran estomacada nació ! Anotació al marge : com pot ser possible aquest tipus prengui aquesta mena d' iniciatives .. ho sap/ sabia el secretari general ? Incidència : el més graciós de tot, és que se' n diuen espanyols, i no paren d' anar contra una part de sa espanya o Catalunya .. que no pas rebutjar els diners catalans que se' n duen !
    Pep 04/08/2021 12:15 pm
    Camil Ros, independentista? Per ser alguna cosa, cal ser-ne de debò, no només tenir-ne l'etiqueta.
      David 04/08/2021 7:33 pm
      Potser sí, però sensible al país ho és prou més que altres, cosa que cal valorar.
    Curtet del Fluvia 04/08/2021 12:36 pm
    Esteu molt pesats i obsessionats amb el Franco ,heu de passar pagina d'una vegada
      Cat 05/08/2021 12:12 pm
      Fas honor al teu nom, curtet
    Tot el que digui Puigneró .... 04/08/2021 3:24 pm
    .... té credibilitat zero. És un rosegó.

Respon a Gerard Cancel·la les respostes