Unidas Podemos podria versionar el primer principi de la termodinàmica, segons el qual l’energia ni es crea ni es destrueix, sinó que es transforma. Podria convertir-lo en una màxima segons la qual una llei ni es crea ni es deroga sinó que es retoca. El partit de Pablo Iglesias, transformat en una plataforma de llançament de Yolanda Díaz, ha donat una lliçó magistral de com convertir la promesa electoral de “derogar” lleis en un retoc cosmètic de les normes sentenciades. Ha passat amb la reforma laboral i, ara, amb la llei mordassa. El PSOE ha fet el mateix, però ningú esperava del PSOE que complís aquesta promesa. Sí que s’esperava de Podemos. I el que ha acabat entregant al seu electorat és un recull d’esmenes, en alguns casos fins i tot falses, com les multes per fotografiar policies al carrer. La modificació d’aquest punt és una obra mestra del gir lampedusià: retratar policies deixarà de ser sancionable… excepte quan la policia ho decideixi, amb uns criteris que són els mateixos, paraula per paraula, que ja estableix la versió vigent de la llei mordassa.
Per molts retocs que s’hi facin, la llei mordassa, la 4/2015 de seguretat ciutadana, continuarà sent el que era. El mateix que era la seva predecessora, 2/1992, coneguda pels amics com a llei Corcuera. Les lleis de seguretat ciutadana són sempre normes de rang administratiu –fora del Codi Penal– que proporcionen un popurri de regles perquè la policia tingui les mans lliures per a determinades actuacions ràpides. Disfressar això és inútil. La qüestió és per què Podemos passa per aquest adreçador.
La CUP, el partit que porta la llufa d’antisistema i anticapitalista a Catalunya, és ara el centre de totes les mirades per saber si donarà suport, d’una manera o altra, als pressupostos d’un exdirectiu de la gran banca reconvertit en conseller. És una situació extrema en què es troben perquè tenen un objectiu comú amb el govern d’ERC i Junts: la independència de Catalunya, encara que el projecte estigui en una fase latent. Si la CUP es planteja la possibilitat d’avalar els comptes –a banda d’algunes concessions en els pressupostos– és per mantenir la unitat de mínims del 52% independentista. Però, què vol Podemos quan vota “arrufant el nas” –segons el mateix Jaume Asens– els candidats a magistrats del TC? Quin és l’objectiu de mantenir una llei mordassa que volien anul·lar? Per què suporten que s’expulsi un dels seus diputats del Congrés? Volien assaltar el cel i l’únic que fan és remasteritzar el règim del 78.
