El que havia de ser una derogació d’una de les lleis més polèmiques del govern de Mariano Rajoy, la llei mordassa, queda en un recull de retocs de la norma, igual com passarà amb la reforma laboral del PP. En el cas de la legislació laboral, l’argument esgrimit– i defensat per la mateixa vicepresidenta i ministra de Treball, Yolanda Díaz– és que l’operació impulsada pel govern de Rajoy va ser tan àmplia i dispersa, va afectar tantes normes diferents, que no és fàcilment derogable des del punt de vista tècnic. És més discutible que aquest argument es pugui aplicar a la llei mordassa, que és una única llei, la 4/2015 de seguretat ciutadana que va substituir la també tristament cèlebre 1/92, la llei Corcuera.
Amb arguments o no, el que impulsen finalment els partits del govern espanyol, PSOE i Unidas Podemos, és una reforma d’alguns punts de la 4/2015, a través d’una cinquantena d’esmenes presentades conjuntament. En els canvis, se n’hi inclouen de dubtosa eficàcia real. Una de les modificacions que s’anuncien i que a la pràctica tindran poc efecte és sobre la norma segons la qual una manifestació no comunicada podia ser dissolta de manera immediata. Amb l’esmena que es farà en aquest punt, “la carència del tràmit previ de comunicació, encara podent considerar-se infracció lleu, no serà motiu per impedir l’exercici de les llibertats de reunió i manifestació”, informa l’ACN. Per tant, es considerarà que dissoldre aquestes protestes serà “l’últim recurs” i que les dissolucions hauran de ser “graduals i proporcionades a les circumstàncies”. Això significa deixar-ho al criteri de la policia, com s’ha fet sempre, de facto, abans i després de la llei mordassa. La majoria de manifestacions antifeixistes i de l’esquerra independentista no són no han sigut mai comunicades, i el mateix passa en les protestes per desallotjaments de cases okupes, per exemple. I la policia actua en funció de les circumstàncies i del seu criteri. Cos que continuarà fent.
Altres canvis plantejats és la reducció de les multes per adaptar-les a la capacitat econòmica de la persona sancionada. Queda clar, doncs, que les multes criticades multes de la llei mordassa continuaran existint –tota llei té un règim sancionador–, però si l’afectat té un salari de fins a 1,5 cops l’SMI, podrà tenir un 50% de descompte. La rebaixa serà del 25% si el seu sou és d’entre 1,5 i 2,5 cops l’SMI. I si la sanció “no guarda proporció amb la situació econòmica del responsable”, es podrà fraccionar el pagament. També hi haurà bonificacions si es paga abans que passin quinze dies un cop notificada la multa. I no hi haurà reduccions en els casos d’infracció molt greus.
Podem retratar o no policies?
L’altre misteri és la suposada modificació del punt que afecta un dels aspectes més polèmics de la llei, que és la presa d’imatges d’agents de la policia quan són al carrer. Una restricció que té efectes sobre la feina dels periodistes i sobre la possibilitat de ciutadans i manifestants de prendre imatges que puguin deixar constància d’abusos policials. Segons l’esmena presentada, “no constituirà infracció la simple presa d’imatges en llocs de trànsit públic i manifestacions, o la seva simple difusió”. Tanmateix, la proposta afegeix que es consideri infracció greu “l’ús d’imatges o dades personals o professionals d’autoritats o agents de les forces de seguretat quan generi un perill cert a la seva seguretat personal o familiar o la de les instal·lacions protegides o posi en risc l’èxit d’una operació”: exactament el mateix text, paraula per paraula, de l’última versió del punt 23 de l’article 36 vigent ara mateix. És a dir, cap canvi.
