Vagi per endavant que aquest no és un article negacionista ni antivacunes, ans al contrari. Acaba de fer-se pública al Regne Unit una carta oberta d’un grup de científics que defensa una idea atrevida al voltant de les restriccions. Quan encara la Covid-19 causa milions de contagis i centenars de milers de morts a tot el món aquests experts fan una crida a abolir el distanciament social, penjar les mascaretes i aixecar les restriccions quan sigui ja una evidència científica que no són sempre necessàries a tot arreu. El fet és que la pandèmia sembla estar encarrilada cap al desenllaç, amb uns programes de vacunació —malgrat les entrebancades inicials— que van fent. Aquest desenllaç serà feliç només si la gent suficient es deixa punxar el vaccí (a Catalunya, sembla, que vivim el moment amb eufòria i ens hem declarat la nació-esponja [bravo!] de Pfizer, AstraZeneca, Moderna, Janssen o el-que-sigui-o-convingui, si és que això ens ha d’alliberar del pes de la pandèmia).
Més val que no deixem que passi desapercebudala carta dels científics anglesos perquè és ben sabut per tots que els polítics que gestionen la cosa pública no sempre ho fan seguint “les dades epidemiològiques” i els criteris dels experts com acostumen a dir repetidament. Diuen que sí, però no. En algun moment potser sí, però no sempre. La gestió política de la pandèmia arreu sembla més guiada per la pulsió de la por —comprensible—, disfressada de prudència, que no pas per l’evidència científica, sobretot quan aquesta encara no existeix, i també per voler quedar bé davant dels electors: és a dir, per mantenir el poder, que és un dels objectius centrals de la seva vida abans que qualsevol altra consideració (com que pensen que són tan bons amb nosaltres i ens fan tant de bé, no ens volen abandonar: és comprensible). Sembla evident que quan el virus va irrompre fa un any no hi havia cap altre opció que tancar-se a casa i no moure’s, era el temps en què el president Torra implorava dia sí i dia també que calia aturar-ho tot. Però aquella consigna política aterridora del “que no es mogui ningú” ha hagut d’evolucionar paulatinament a mesura que la ciència ha anat trobant respostes i el mercat ha anat aportant material i productes per a la protecció personal. Les organitzacions, amb l’ajuda de la tecnologia, han anat trobant camins per reduir els contagis sense deixar de ser productives.
Tornant a la carta dels experts: una idea important que han destacat és que se’ns diu que les vacunes són segures i se’ns mostren els resultats que la seva administració ha tingut en residències i entre el personal sanitari, mentre alguns diuen que algunes mesures seran per sempre. Però el cert és que s’han desplomat els contagis i les defuncions en residències. Diuen que la incidència allí tendeix a zero. Quan aquesta realitat es traslladi a la resta d’àmbits i es generalitzi hi haurà mesures que resultaran lògicament absurdes. Per això sembla un acudit que en aquest país fa un mes s’estigués discutint al voltant de la necessitat de portar mascareta a la platja o en una excursió a la muntanya, un delay amb la comunitat internacional on ja es parla que l’ús de la mascareta es podrà relaxar quan els plans de vacunació estiguin avançats. Aquí en comptes de parlar-ho es prefereix continuar construïnt el tabú.
Des del Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties i des dels Centres pel Control i Prevenció de Malalties dels EUA es va obrir el debat sobre el relaxament de l’ús de la mascareta. És obvi que aquesta possibilitat s’haurà de fer realitat quan el nivell d’immunització de la societat sigui elevat, i per tant cal reclamar també una mica més de confiança dels gestors públics en el comportament responsable i informat de la ciutadania. Per Setmana Santa es va posar en evidència, la incidència esperada era de catàstrofe epidèmica, però la realitat ha estat una situació d’estabilitat. La prudència, si pot ser, cal deixar-la en mans de cadascú. Al cap i a la fi portem un any d’aprenentatge sobre com protegir-nos. I finalment, cal reflexionar al voltant de la idea que han defensat els científics britànics a la seva carta: el benestar d’una societat no es pot construir posant el focus sobre una única malaltia. Un cop hem aconseguit les eines de defensa davant del virus cal defensar una gestió de la pandèmia des de la raó científica i allunyada de la desconfiança cap als altres. Més ciència i evidència i menys prejudici ideològic en la gestió política de la pandèmia, perquè les ideologies acostumen a ser molt benintencionades, però les seves bones intencions no sempre van acompanyades d’accions que tinguin garantia d’èxit ni generin un efecte positiu per a l’interès general.
15 
5 
