Les diligències 104/2017, que van camí de ser el sumari més famós del Procés amb el permís del judici que va enviar nou líders polítics i cívics de l’1-O a la presó, es van mantenir absolutament secretes durant quatre anys i mig i no passa res. Va caldre que els afectats detectessin alguns senyals que alguna cosa oculta hi havia darrere les causes on estaven imputats perquè la seva insistència aconseguís que el jutge els comuniqués una part del sumari secret paral·lel, que es fa servir com a magatzem de material d’origen tèrbol per utilitzar contra ells.
Tot plegat va molt més enllà del que és acceptable en un estat de dret, això que diuen que és Espanya per advertir els independentistes que no se’l poden saltar. I no passa res. Només podem explicar-ho.
Però escrutar aquest sumari, com està fent El Món, també serveix per a una altra cosa: gaudir, en tot el seu esplendor literari, de la imaginació de la Guàrdia Civil a l’hora de fabular sobre grans estructures d’estat que haurien muntat els independentistes. La de l’exèrcit de hackers que havia de servir per fer efectiva la independència –basada en un compte de Twitter– és una de les més excèntriques. En l’atestat, els investigadors es presenten com humils servidors de la pàtria angoixats i gairebé impotents contra les hordes independentistes armades amb ordinadors.
Aquesta simulació d’una fe exacerbada de la Guàrdia Civil en les possibilitats de l’independentisme seria ridícula, i faria riure, si no fos que està pensada per a la construcció d’un enemic imaginari prou temible com per justificar intervencions de les comunicacions massives i indiscriminades –com es va fer en el cas dels ninots penjats en un pont o per les pintades en una casa de Llarena–, a través de les quals s’obtenen dades per creuar-les amb altres dades i configurar llistes negres. El Catalangate només és un dels fils d’una gran teranyina que reforça un relat i que proveeix l’Estat de pretextos en cadena per anar estenent la repressió fins a confins impensables.
14
