El president Quim Torra, cap d’una “milícia irregular” que havia de portar Catalunya cap a la independència. Aquesta és una de les tesis que investigava la Unitat Especial de Policia Judicial per delictes de Terrorisme de la Guàrdia Civil (Tepol) amb la cobertura de l’Audiència Nacional. En concret, en les diligències secretes 104/2017 que han servit per investigar d’amagat centenars d’independentistes, líders polítics i activistes amb l’autorització del titular del jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón. Una investigació que va avançar aquest diari i en la qual aquesta setmana s’ha aixecat el secret de sumari per ordre de la sala d’apel·lacions de l’Audiència Nacional, que ho ha imposat al jutge instructor.
La causa, a la qual ha tingut accés El Món, delata centenars de seguiments, intervencions telefòniques i geolocalitzacions amb balisses de seguiment. Un llarg operatiu que tal com va avançar aquest diari, hauria utilitzat mètodes d’intrusió en les comunicacions de les característiques de Pegasus. El contingut del sumari s’ha traslladat, finalment i només en part, a la instrucció de l‘Operació Judes que ha alimentat les acusacions contra els processats del 23S, detinguts ara fa tres anys, així com l’Operació Tadeu, també encara secreta i dirigida per la fiscalia antiterrorista de l’Audiència Nacional. Les diligències incorporen informes d’intel·ligència tant de l’institut armat com del Cos Nacional de Policia.
El CITCO ho avalava
Un dels seguiments que consten al sumari descriu fil per randa les suposades reunions que va mantenir el president Quim Torra amb membres del Comitès de Defensa de la República. L’atestat –amb la referència 2193 i declarat “secret”– era dirigit no només per la Tepol, sinó també pel Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), el gran cervell de la intel·ligència policial de l’Estat, i porta data del 18 de novembre del 2018. En aquest dossier es detallen una sèrie de balisses de localització de vehicles que es coordinen amb la interceptació de les trucades telefòniques i el seguiment dels protagonistes.
Aquest macrodispositiu s’encarrega al tinent coronel en cap de la Secció d’Informació de la Zona de Catalunya, amb número de carnet professional M64905Z. De fet, dirigeix els seguiments durant els dos primers mesos de la investigació que comanda García Castellón amb l’aval de la fiscal Teresa Sandoval, que fa costat també a totes les pròrrogues. Cal destacar que l’atestat s’inicia arran de les intervencions telefòniques i les triangulacions dels continguts dels missatges interpretats pel sedàs de la Guàrdia Civil. Unes converses amb què els analistes convenen que membres dels CDR controlats es van reunir amb Quim Torra per tal que l’aleshores president de la Generalitat donés “instruccions i directrius concretes a la cúpula dels CDR”.
Santa Coloma de Farners, bressol de la “milícia”
Les anàlisis dels agents d’informació de la Guàrdia Civil estableixen tres dates claus: el 9 d’agost, el 15 d’agost i el 28 de setembre del 2018. Segons l’institut armat, en les dues primeres suposades trobades Torra hauria reclamat “accions potents” de cara el primer aniversari del Primer d’Octubre, ja que considerava que “no es podien limitar a posar plaques a les escoles” en record de l’efemèride. En aquest sentit, els policies indiquen que s’hauria establert un “Dia D” per aplicar la declaració d’independència i “controlar el territori”. Així, asseguren que el president els hauria esperonat a “muntar un ciri” per prendre el control i paral·lelament ja maniobraria per tal que els “Mossos d’Esquadra actuessin de manera diferent”.
Amb el desglòs de les intervencions telefòniques i els seguiments, els guàrdies civils antiterroristes conclouen que els CDR vigilats i el president Torra orquestraven “activitats subversives i criminals”. De fet, qualifiquen la troballa i les converses de “gran fita en la causa 104/2017”, en el benentès que modifica el “paradigma de la teoria de l’autonomia dels CDR per constituir-los en una mena de milícia irregular, sotmesa a l’autoritat del president d’una administració autonòmica”. L’objectiu d’aquesta conversió seria “utilitzar els CDR per provocar un conflicte civil de tal envergadura que desemboqui en la independència de Catalunya”.
En aquest marc, la Guàrdia Civil incorpora a l’atestat unes declaracions de Torra, el 16 de setembre a Santa Coloma de Farners (la Selva) i el seu municipi de naixement, on hauria “fet un crida a encendre pacíficament, democràticament, no violentament Catalunya” en les següents setmanes o mesos perquè no es podia “renunciar a la llibertat ni ser menys que qualsevol ciutadà europeu”.
Torra, com els EUA al Vietnam
En aquesta línia, els policies fan una passa més enllà i comparen el president Torra amb la política dels nord-americans al Vietnam, que pel matí negociaven i al vespre bombardejaven Hanoi. Així, raonen que arran d’una tercera trobada el 28 de setembre del president -sempre suposada- amb l’anomenada “cúpula dels CDR”, els hauria ordenat actuar dins el parc de la Ciutadella, davant del Parlament, per recordar en format de protesta el referèndum del Primer d’Octubre. Fins i tot, hauria deixat entreveure que suavitzaria l’actuació dels Mossos d’Esquadra.
La conclusió dels analistes és de manual. “Tot sembla indicar”, afirmen, “que si bé, públicament el president fa una crida a la mobilització pacífica, de forma encoberta, i amb fortes mesures de seguretat es reuneix amb la cúpula dels CDR, per sollevar-los i instar-los a portar accions contundents de manera que, malgrat es produís com a conseqüència de l’anterior alguna situació violenta que pogués ser punible, ell quedaria alliberat públicament de tota responsabilitat”. Continuarà.
22 
2 