“L’extradició de Puigdemont és l’objectiu que tenim tots, per descomptat. Que vingui a Espanya i comparegui davant de la justícia i compleixi la pena que li correspon”. Res de nou en la claredat de Nadia Calviño pel que fa a la persecució de la dissidència política a Espanya per part de les estructures del règim del 78. Però molt substancial l’apunt posterior en què la socialista detalla la transcendència de la reforma del delicte de sedició acordada amb ERC, excusant-se que el president a l’exili no ha pogut ser extradit fins ara perquè el “tipus penal de la sedició no existeix en altres països”, però que amb la reforma es fa un “pas endavant important”.
El PSOE es vanta de disposar aviat de l’escopeta per caçar el president Puigdemont. Ras i curt, el govern espanyol situa ERC com a còmplice d’una trama política-judicial per portar-lo a Madrid, jutjar-lo i inhabilitar-lo durant uns anys, pena de presó inclosa. Madrid ha descobert de forma descarada les seves cartes i hi ha implicat directament un partit independentista amb el seu suport a la reforma del delicte de sedició.
I ara, què? O els republicans han caigut en el parany de bona fe i encara són a temps de treure el peu del parany o, com diu la vicepresidenta de Pedro Sánchez -que ocupa la seva cadira justament gràcies a ERC-, la reforma s’ha fet conscientment ad hoc per caçar Puigdemont amb l’aval d’ERC. Una segona hipòtesi que trencaria, potser de forma definitiva, el ja debilitadíssim fil que encara manté en vida el moviment polític i cívic a l’espera d’un nou cicle.
Ara la pilota és a la teulada del partit que lideren el pres polític Oriol Junqueras i l’exiliada Marta Rovira.
74 
15 
