La interpretació del ministre de la Presidència de Pedro Sánchez, Félix Bolaños, de la reunió mantinguda amb la consellera homòloga de la Generalitat, Laura Vilagrà, hauria d’entrar als manuals bàsics de cinisme per governants espanyols. Amb el to de serenitat impostada que utilitza, com si parlés a nens petits –segurament és com veu els ciutadans– va desplegar tots els eslògans buits que té el PSOE al seu argumentari.
Un dels clàssics –i que ha quedat demostrat que és mentida– és que “en democràcia totes les idees són legítimes”, en referència a l’independentisme. Sempre que el fan servir es descuiden d’afegir: “Mentre no les vulguis fer efectives”. A l’estat espanyol ha quedat clar que es pot ser independentista mentre no es pretengui aconseguir la independència: està demostrat des del 2017. L’altre tòpic fal·laç que utilitza el govern de Pedro Sánchez de manera desvergonyida és el del que són l’executiu diàleg: sempre que es parli només del que vulguin ells, l’autodeterminació en queda exclosa.
Però el rècord del cinisme d’aquest dimecres va ser en referència al Catalangate, l’espionatge amb Pegasus a una seixantena d’independentistes del qual es continuen negant a identificar l’origen. Tot i així, segons Bolaños el govern espanyol està disposat a “acompanyar” les persones a les quals s’hagin vulnerat els drets fonamentals, que són les que hagin estat espiades “sense autorització judicial”. Aquesta afirmació supera tots els límits, perquè amb aquest filtre que estableix l’espionatge al president Aragonès –que en aquell moment era vicepresident– queda perfectament emparat i el govern espanyol s’hi sent còmode i ni tan sols pensa disculpar-se ni garantir que no tornarà a passar.
Si per al govern “més progressista de la història”, l’espionatge del CNI a un vicepresident de la Generalitat autoritzat per un jutge és acceptable –en aquest cas no és ni discutible l’autoria dels fets– i només hi veu una “discrepància” rutinària amb la posició de l’executiu català, la pregunta és sobre què s’hi pot dialogar. El diàleg, totalment desitjable, es veu molt lluny i sembla impossible.