La majoria tradicional al Parlament Europeu ha superat l’escull del nomenament dels alts càrrecs de la Comissió, amenaçada per l’increment de poder de l’extrema dreta a Estrasburg. La presidenta de la CE Ursula Von der Leyen ha renovat el seu mandat al capdavant de l’executiu comunitari amb 401 vots favorables. Entre els suports rebuts per a la segona legislatura, compten la majoria de diputats de les famílies popular, socialista i liberal; així com part dels MEPs ecologistes. Amb aquest resultat, la majoria centrista supera un primer escull de la legislatura. Les expectatives de vots secrets negatius entre els seus aliats posaven la candidatura de Von der Leyen a mercè de l’extrema dreta de Georgia Meloni, els Conservadors i Reformistes Europeus, en clara rebel·lia davant la seva exclusió dels pactes per als top jobs del continent. Els diputats del grup de la primera ministra italiana s’han posicionat en contra de Von der Leyen, si bé s’ha mantingut la llibertat de vot per a aquelles delegacions nacionals que així ho consideressin.
La presidenta necessitava 361 vots favorables per guanyar la majoria absoluta a una cambra comunitària que compta a 720 escons; i ha tingut prou, finalment, amb els seus aliats tradicionals per revalidar el càrrec. El vot secret deixa en l’aire quina ha estat la composició final de la majoria -el 2019, per exemple, malgrat que el bloc centrista comptava amb una majoria més ampla, Von der Leyen es va imposar per només 9 vots per la divisió entre els socialistes-. Enguany, l’apropament dels verds ha permès més marge per a una Comissió que ha incorporat progressivament part de les demandes en termes de sostenibilitat o transició energètica dels ecologistes. Val a dir que el suport verd xoca amb les rebaixes ambientals que la CE ha concedit al moviment pagès en els darrers mesos, davant les intenses crítiques dels productors alimentaris a qüestions com les regulacions ambientals o sanitàries a la seva activitat.
Rebuig a esquerra i dreta
Els grups més escorats de la cambra comunitària han mantingut el seu rebuig a la candidatura de Von der Leyen: l’esquerra, amb menys pes que en anteriors legislatures, s’ha quedat en el no. També ho han fet els diversos grups ultra que copen el parlament: tant els Conservadors i Reformistes de Meloni com els nous Patriotes per Europa, l’espai encapçalat pel primer ministre hongarès Viktor Orbán i la líder del Reagrupament Nacional francès, Marine Le Pen han rebutjat el nomenament de la que el 2019 va esdevenir la primera dona a presidir la CE.
Pacte verd, seguretat i “polarització”
Entre les promeses registrades per Von der Leyen, destaca la de la reformulació del Pacte Verd Europeu, bescantat per la pagesia, així com per part de la indústria manufacturera del continent; amb una reforma que contempla l’establiment d’un Pacte Industrial Net que flexibilitzi la transició ecològica del sector privat. També ha promès un impuls des de les institucions a l’habitatge assequible, per fer-lo més accessible especialment per al jovent.
Durant el seu discurs com a candidata, Von der Leyen ha llançat agres crítiques cap a Orbán per les seves visites a líders del tarannà de Donald Trump o Vladimir Putin, i el seu obert apropament a Moscou des de la presidència rotatòria de la UE. Envers el bel·licisme de l’extrema dreta, la conservadora es compromet a “liderar una reforma del sistema internacional” per evitar l’escalada de les tensions globals. Més velada ha estat en la crítica als discursos dels ultres: sense esmentar cap dels representants, ha rebutjat “que demagogs i extremistes destrueixin la nostra forma de vida europea”. En aquest sentit, ha atiat “totes les forces democràtiques de la cambra” per continuar amb aquesta “lluita” contra la polarització provocada per l’alça dels reaccionaris.
