Pas important de la Unió Europea per reforçar la protecció dels menors davant els abusos i l’explotació sexual. El Parlament Europeu i el Consell de la UE han tancat aquest dilluns un acord provisional per reformar la directiva comunitària sobre aquests delictes, amb l’objectiu d’adaptar-la als nous riscos digitals, endurir les sancions i facilitar que les víctimes puguin accedir a la justícia molts anys després dels fets.
Més delictes, penes més dures i més temps per denunciar
Una de les principals novetats és l’ampliació dels terminis de prescripció. En els casos més greus, com les violacions amb penetració o l’explotació de menors en la prostitució, els delictes no prescriuran fins 32 anys després que la víctima compleixi els 18 anys. Això significa que es podran denunciar fins als 50 anys, una reivindicació històrica de moltes associacions de víctimes que recorden que sovint calen dècades per poder explicar o denunciar els abusos patits durant la infància. La reforma també augmenta les penes per als delictes més greus i amplia el catàleg de conductes castigades penalment. Entre les noves figures delictives hi ha el pagament per accedir a retransmissions en directe d’abusos sexuals a menors, la possessió o difusió d’instruccions per cometre aquests delictes i la producció o distribució de sistemes d’intel·ligència artificial dissenyats per generar material d’abús sexual infantil.
Nous riscos digitals
L’acord respon, en bona part, a l’impacte de les noves tecnologies. Brussel·les considera necessari actualitzar la legislació davant l’augment de continguts falsificats amb intel·ligència artificial i altres formes de violència sexual que es desenvolupen a internet. Per aquest motiu, la nova normativa tipifica de manera específica el grooming, és a dir, les estratègies utilitzades per adults per guanyar-se la confiança dels menors amb finalitats sexuals. També es perseguirà la sextorsió, que consisteix a amenaçar un menor amb difondre imatges o continguts íntims per obtenir diners o més material sexual.
Pel que fa al consentiment, la reforma estableix criteris més clars i determina que el silenci o la manca de resistència no poden interpretar-se com una acceptació. A més, deixa clar que el consentiment només és vàlid si s’expressa de manera lliure i voluntària i que pot retirar-se en qualsevol moment. La directiva també reforça el suport a les víctimes, que hauran de tenir accés gratuït i ràpid a serveis sanitaris, assistència jurídica, allotjament temporal i mecanismes per reclamar indemnitzacions als agressors. L’acord encara ha de ser ratificat formalment pel Parlament Europeu i pels estats membres. Un cop aprovat definitivament, els governs disposaran de tres anys per adaptar la seva legislació nacional a les noves normes comunitàries.
