El terratrèmol del Pentàgon, produït en ple bloqueig naval de l’estret d’Ormuz, va provocar el dimecres la destitució del secretari de la Marina, John Phelan. Avui, el president dels EUA, Donald Trump, ha afirmat que va tenir “conflictes” amb el departament de defensa, però no necessàriament amb el responsable de la cartera, Pete Hegseth, segons ha recollit Europa Press.
El dirigent nord-americà l’ha definit, en una declaració als mitjans de comunicació, com una persona “ambiciosa” i això li va provocar confrontacions amb altres persones en temes relacionats amb la construcció i adquisició de nous vaixells. Tanmateix, el cap de l’executiu estatunidenc ha insistit en el fet que l’exsecretari, rellevat pel sotssecretari Hung Cao, és una persona “excel·lent” i que s’haurien portat de “meravella”, malgrat no haver tingut massa relació. “Considero que va fer un molt bon treball”, ha afegit, argumentant que a l’exèrcit és necessari portar-se bé, i Phelan només queia bé a “alguna gent”. Hores abans, però, ha assegurat que l’exsecretari “és un vell amic” i “intel·ligent, tenaç i respectat per tots”. Finalment, ha agraït a Phelan que ajudés en la reconstrucció de l’armada, al·legant que sota el mandat del seu predecessor, Joe Biden, aquesta branca de l’exèrcit estava “minvada i pràcticament abandonada”, però ara és la més forta del món, ha defensat.
El diari The New York Times assenyala que els suposats motius de les tensions entre el secretari del Departament, Pete Hegseth i el Pentàgon serien els greuges “perllongats” del responsable de la cartera amb l’exèrcit, les batalles sobre el personal i la seva relació amb el secretari de les forces armades, Daniel Driscoll, amb una forta relació amb el també excap de l’Estat Major, Randy George. El rotatiu també afirma que Hegseth s’hauria barallat amb George i Driscoll per la decisió del responsable de bloquejar l’ascens de quatre oficials de l’exèrcit a generals d’una estrella.
El Pentàgon sospesa la suspensió d’Espanya a l’OTAN
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha restat importància aquest divendres a les filtracions que apuntarien al fet que el departament de guerra estatunidenc exploraria la suspensió d’Espanya a l’OTAN. En aquest sentit, el cap de govern espanyol ha defensat que no ha rebut cap queixa de part de l’executiu de Trump i ha reivindicat la lleialtat d’Espanya com un soci que compleix les seves obligacions amb l’organització de defensa atlàntica.
Així, en unes declaracions als mitjans en arribar a la trobada informal dels líders de la Unió Europa a Xipre, ha remarcat que col·laboraran amb els aliats sempre que sigui dins del marc vigent de la legalitat internacional. El socialista ha deixat clar que, en primer lloc, el Govern vol defensar l’interès general d’Espanya, però també vol garantir l’assoliment de les “responsabilitats” assumides amb la resta dels socis de l’OTAN. En aquest sentit, ha recordat que l’exèrcit espanyol està desplegat a l’est d’Europa per “defensar la integritat territorial davant l’amenaça russa” i també recolza a Ucraïna mitjançant instruments de l’Aliança Atlàntica per finançar la compra d’armament des de Kíiv. Durant l’estiu passat es va celebrar una cimera a la Haia, on els estats membres van consensuar un objectiu de despesa del 5% amb la reserva d’Espanya, que es va comprometre amb un 2,1% del PIB, així que la implicació espanyola “no genera debat”.
