Ucraïna va informar a mitjans d’aquesta setmana que la planta d’energia nuclear de Zaporíjia, la més gran de tot Europa, havia perdut la connexió en una de les tres línies de potència. El president de l’Organisme Internacional de l’Energia Atòmica (OIEA), Rafael Mariano Grossi, afirmava que les dues restants restaven disponibles i que “no hi havia motiu per preocupar-se”. Però des que el govern rus va anunciar l’activació de “les forces de dissuasió estratègica” el passat 27 de febrer, l’alarma pel perill nuclear en la guerra de Vladímir Putin contra Ucraïna no ha parat de créixer. El que va activar Putin és, ni més ni menys, la unitat de l’exèrcit que s’encarrega del control de les armes nuclears. Una notícia que va venir acompanyada d’un suposat augment de l’activitat radioactiva a la central de Txernòbil després de caure sota control rus i el posterior incendi de Zaporíjia, fruit del seu bombardeig.
Tot i les amenaces de Putin, que han anat pujant de to a mesura que avançava la invasió d’Ucraïna, la majoria d’experts coincideixen que les probabilitats d’un atac nuclear rus en territori ucraïnès són força baixes. Els bombardejos de Zaporijia el passat 4 de març, que finalment no van afectar els nivells de radiació emesos, podrien haver tingut conseqüències fatals per a milions de persones. Aquesta central subministra el 20% de l’electricitat que es consumeix a tot el país. Malgrat que l’objectiu sigui deixar sense energia bona part del país, si els atacs s’intensifiquessin de tal manera que arribessin a afectar algun dels reactors de la central es podria produir un accident que es calcula que podria arribar a ser deu vegades més devastador que el de Txernòbil.
La tasca “complicada” d’avaluar el risc nuclear en les circumstàncies actuals
Però, quin és el perill real que hi hagi un desastre nuclear al continent europeu fruit del conflicte bèl·lic? Les baixes probabilitats que anuncien bona part dels experts en geopolítica contrasten amb accions greus com ara la infracció de Putin del principi fonamental de preservar la integritat física de les centrals. “Avaluar el risc en una situació així és una tasca complicada, però tal com estan avançant els fets no sembla que hi hagi cap amenaça que s’hagi de produir un accident nuclear de grans dimensions”, indica Jordi Freixa, doctor en enginyeria nuclear per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
El que finalment va acabar amb dues de les quatre línies d’alt voltatge fora de servei, en el cas de Zaporijia, va tenir el món sencer pendent de com podia acabar l’atac a la tercera central nuclear més gran del món. “Mai podem parlar d’una situació de risc 0, però per destrossar una central nuclear caldria una situació de bombardeig constant i l’ús de tota la força militar de què disposa Putin”, afirma l’expert en energia nuclear.
La imprevisibilitat de Putin
La majoria dels experts coincideixen a dir que un atac nuclear en territori ucraïnès o fins i tot europeu no tindria gaire sentit ni tan sols per als objectius del mateix Putin. Però la imprevisibilitat del líder rus fa inútils moltes de les prediccions que grans analistes en geopolítica havien fet fins ara. “Estem presenciant una situació d’escalada militar entre Rússia i l’OTAN. Els bombardejos en zones cada cop més properes a Polònia i Eslovàquia estan augmentat el risc de forma exponencial”, explica a El Món Ulrich Kühn, cap del Programa de Control d’Armes i Tecnologies Emergents de l’Institut de Recerca per a la Pau i Seguretat de la Universitat d’Hamburg (IFSH).
Kühn matisa que la imprevisibilitat de Putin pot ser causada per un error de càlcul del mateix mandatari rus. “Putin no s’esperava que la guerra prengués aquest rumb. L’enviament d’armes d’occident i les fortes sancions l’estan arraconant cada cop més. I això és molt perillós”. Tot i que ara mateix descarta una crisi química imminent, l’expert diu que podríem presenciar un atac nuclear en una zona desèrtica de la Sibèria o del Mar Bàltic com a mostra de poder. “Si tot segueix així, podríem veure’ns abocats a una situació més greu que la crisi dels míssils de Cuba, l’any 1962”.
Què està passant a la central nuclear de Zaporíjia?
Tot i que la central de Zaporíjia està controlada per experts nuclears del govern rus, els operaris continuen sent els mateixos empleats que hi havia abans de l’arribada de Putin. A més, el perill que el país sencer es quedi sense electricitat no és gaire probable perquè, tal com indica Freixa, “Ucraïna està en situació de guerra i el seu consum d’energia és molt més baix de l’habitual”. De fet, abans que la central caigués en mans russes ja només quedava en funcionament un dels sis reactors, i la situació es manté igual ara mateix.
En el pitjor dels casos, si la central es quedés sense cap línia d’alimentació elèctrica, s’haurien d’activar els generadors de gasoil. D’aquesta manera, es disposaria d’un temps que podria anar d’una a dues setmanes per restaurar el subministrament. “Es tracta d’una situació que ja va passar a Txernòbil dies enrere i es va solucionar. Malgrat tot, si no hi hagués personal o tècnics per reconduir-ho, estaríem abocats a una crisi nuclear més greu que la de Fukushima, l’any 2011”, sentencia Freixa.
“Putin és capaç de prendre riscos molt alts”
Ciutats senceres, entre les quals hi ha Mariupol, es troben encara sense cap tipus de subministrament elèctric. “No crec que la intenció sigui crear un col·lapse nuclear a les centrals ucraïneses, ja que això tindria un efecte devastador per a les mateixes tropes russes”, adverteix l’expert en geopolítica Ulrich Kühn. Tanmateix, admet que “cal tenir en compte que Putin és un home capaç de prendre riscos altíssims, i això ens ha de mantenir en alerta màxima en tot moment”.
