“La Unió Europea (UE) no va ser concebuda per al món d’avui”. Amb aquestes paraules, expressades en una entrevista al mitjà Agenda Pública, el president del CIDOB i ex alt representant de les relacions exteriors de la UE, Josep Borrell, resumia fa unes setmanes l’estat actual del projecte comunitari davant dels desafiaments internacionals. La gestió migratòria, la dependència energètica, la feblesa de coordinació fiscal i econòmica, la divergència en temes de seguretat… Unes carències que posen de manifest la inestabilitat internacional, necessitada d’una política exterior europea forta que depèn en gran manera de la cohesió social interna, molt malmesa per la desafecció ciutadana, que comporta l’auge de discursos populistes.
Operacions del servei d’intel·ligència
Aquesta cohesió està amenaçada, a més, per un altre factor que no és nou: les ingerències externes cap als afers interns de la UE i els seus membres. Durant el mes de març, segons una investigació del The Washington Post, una unitat del Servei d’Intel·ligència Exterior de Rússia (SVR) va alertar de la caiguda del suport públic cap al primer ministre hongarès Viktor Orbán —ara derrotat a les urnes pel conservador Péter Magyar—, qui manté una gran sintonia amb el Kremlin i l’ha ajudat a obstaculitzar polítiques clau de la UE. I això hauria activat una operació que, a la vista del resultat de les eleccions, ha fracassat.
El professor d’Història Contemporània de la UAB Josep Puigsech, expert en Rússia, assenyala aquest vector d’ingerència, canalitzat a través del servei intel·ligència de l’Estat (l’FSB, successor del conegut KGB). L’especialista indica dos països, a banda d’Hongria, amb qui el Kremlin té sintonia: Txèquia i Eslovàquia. Des del punt de vista militar, “la victòria que està obtenint a Ucraïna implicarà un 20% de l’amputació territorial del país”, la qual cosa és un factor clau que empeny Rússia a buscar la ingerència política a Europa.
La investigació del rotatiu nord-americà explica que els agents d’intel·ligència russos haurien proposat una forma “d’alterar radicalment el paradigma de la campanya electoral” a Hongria: una simulació d’intent d’assassinat contra el dirigent d’ultradreta i líder del partit Fidesz per “desplaçar la percepció des de l’àmbit racional de les qüestions socioeconòmiques a un d’emocional”, on la prioritat sigui la seguretat de l’estat i la defensa del règim polític. Un capítol que, d’haver-se produït, hauria recordat l’atemptat que va patir el juliol del 2024 el president dels Estats Units, Donald Trump, durant la campanya electoral, un fet que va augmentar el seu índex de popularitat i va provocar elogis de la seva resiliència.
El portaveu del primer ministre d’Orbán, Zoltán Kovács, va evitar respondre a les preguntes del rotatiu nord-americà sobre aquest informe de l’SVR i la presumpta ingerència en les eleccions. El mateix servei d’intel·ligència també va declinar fer comentaris, i la resposta russa es va limitar a desqualificar la veracitat de les informacions i al·legar que “aquest és un exemple més de desinformació”. Per a l’expert català, Rússia implanta unes narratives “esbiaixades” cap a una única visió en què es presenta com a “assetjada i desprestigiada per part de les autoritats europees i els seus ciutadans, la qual cosa és certa en nombrosos casos, però no en tots”. “L’altra narrativa és la de presentar les autoritats russes com a totalment alienes a les persecucions polítiques que es puguin produir al seu país”, explica.
Maéva Despaux, doctora en dret públic i experta en dret comunitari de la UPF, parla també de les tàctiques russes per atacar Occident, com una campanya de desinformació difosa el maig de l’any passat, atribuïda al país eurasiàtic, on s’acusava tres líders europeus de consumir cocaïna en un tren amb destinació a Kíiv. Despaux afegeix un quart país, a banda d’Hongria, Eslovàquia i Txèquia, on Rússia té interessos per la quantitat de parlants de la llengua russa que hi viuen: Moldàvia, on el Kremlin ha desplegat el seu arsenal d’ingerència, amb l’ús de campanyes d’influència en línia, compra d’activistes i criptomonedes per finançar campanyes, entre d’altres.
En aquest clima tensionat, l’encara primer ministre d’Hongria en funcions també ha assenyalat els ucraïnesos, que acusa de “planejar atacs físics contra la seva família”, segons la investigació del Washington Post. Sobre aquestes amenaces, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va suggerir amb ironia la possibilitat de donar el telèfon d’Orbán a les forces militars del país per “comunicar-se amb ell en el seu idioma” sobre el bloqueig del préstec d’ajuda de la UE al seu país, que ara sembla que es podrà activar arran del canvi de govern a Hongria.
L’excap de la intel·ligència exterior de l’estat magiar, András Telkes, també va ser molt taxatiu abans de les eleccions: “Els russos faran tot el possible perquè Orbán segueixi al poder. Consideren el país Hongria part de la seva esfera d’influència”. Alguns funcionaris de seguretat europeus que havien comentat anònimament aquestes revelacions d’intel·ligència asseguraven que les mesures russes per donar suport a Orbán incloïen una campanya a les xarxes (amb el suport del Kremlin) per “amplificar el missatge que el primer ministre era l’únic candidat que pot protegir la sobirania hongaresa” davant l’amenaça occidental.
La fixació de Rússia pels processos electorals d’altres països no és nova, ja que ha estat acusada d’interferir en les presidencials dels 2016 als EUA per afavorir Trump. Una figura destacada en aquesta intromissió va ser Ievgueni Prigojin, l’excap del grup mercenari Wagner i mort en un accident d’aeronau, que va admetre tenir el control de les granges de trols per difondre propaganda i manipular l’opinió publica americana amb vista als comicis.
A l’informe, els agents russos també haurien remarcat la necessitat de crear durant la campanya un imaginari de “pau, estabilitat i desenvolupament a llarg termini” vinculat amb Orbán. En contraposició, haurien assessorat “un enfocament d’aquest període previ a la cita electoral hongaresa centrat a retratar l’opositor Magyar com un “titella” de Brussel·les i el seu partit Tisza com el “partit de la guerra” que fa suport a Ucraïna.
Implicació directa per a la UE i l’OTAN
Durant anys, Budapest ha proporcionat a Moscou una finestra vital dins dels debats interns de la UE. Segons un responsable de seguretat europeu citat pel diari nord-americà, el cap de la diplomàcia hongaresa, Péter Szijjártó, trucava al seu homòleg rus, Serguei Lavrov, durant les pauses de les reunions de la UE, per filtrar-li els debats interns i les estratègies internes de l’òrgan europeu, una connexió que atorga al Kremlin un avantatge estratègic considerable per contrarestar la diplomàcia europea. La Comissió Europea, en aquest sentit, va demanar aclariments “urgents” per tal de no continuar amb l’escalada de desconfiança. Segons fonts europees consultades per Politico, es van prendre mesures per contenir el flux de filtracions cap a Moscou, com l’exclusió d’Hongria d’aquestes trobades, en què es debaten, entre altres afers, detalls sobre la seguretat transatlàntica, fet que també afectaria directament l’OTAN.
Durant el primer mandat d’Orbán com a primer ministre, de juliol del 1998 al maig del 2002, Hongria es va unir a l’OTAN i el seu líder es va erigir en gran opositor del règim comunista. Va ser durant la segona etapa d’Orbán, el 2010, quan Hongria va fer un gir cap a l’òrbita russa, promovent els llaços amb aquest país, alhora que Putin es retratava com el protector dels valors cristians davant els decadents valors de les democràcies occidentals.
Una de les principals connexions entre el Kremlin i Budapest ha sigut el MOL, després rebatejat com a MET, el conglomerat hongarès de petroli i gas que es beneficia del subministrament d’energia russa a baix preu. El mitjà de comunicació també recorda que Orbán i els seus aliats es van beneficiar de l’adjudicació d’un contracte d’obra pública al monopoli rus estatal Rosatom per a la construcció del reactor nuclear Paks II al 2014.
La poca cohesió de la UE, fragmentada des de dins, dificulta la presa de decisions conjunta, ja que “des del primer dia mai ha estat una entitat unida” i és “resultat de la suma d’interessos propis”, argumenta Puigsech. Per aquest motiu, per a Rússia la UE “és un tema menor”, perquè “no deixa de ser una ficció de realitat política sòlida”, i la seva preocupació és l’expansió cap a l’est de l’OTAN, un factor clau de contrapès a “la voluntat russa de tenir un protagonisme més elevat en la geopolítica mundial”. En termes polítics, la UE intenta desactivar als estats empàtics cap al putinisme, però “no ho aconsegueix” per aquest sistema afeblit que requereix el suport de tots els estats membres per adoptar una resolució.
Maéva Despaux, per la seva banda, espera que el canvi de govern, amb Péter Magyar al capdavant del país de l’est d’Europa, porti “més cooperació amb la UE” i s’allunyi de l’òrbita del Kremlin, tot i que en el seu primer discurs després de l’elecció, va dir que continuaria amb el perfil restrictiu de l’executiu sortint en matèria migratòria i ha anunciat que no pagarà la multa imposada pel TJUE per violar la normativa comunitària d’asil.
Amb tot, Despaux creu que els “límits legals” per defensar-se de les ingerències externes són difusos, i apel·la a la “voluntat política”, però afirma que el canvi de règim “és un primer pas” que facilitarà l’apropament entre Hongria i la UE.
Aquest episodi a Hongria no és un cas aïllat, sinó una peca més complexa del tauler geopolític que Rússia construeix a Europa, en ple aïllament pel conflicte amb Ucraïna. Mentre Brussel·les intenta enfortir el seu projecte comunitari, el Kremlin n’aprofita cada fissura per introduir les seves narratives, aliats i interessos. Així, la dependència energètica, la desafecció ciutadana i l’auge del populisme són oportunitats que Moscou explota amb eficàcia.
El putinisme, en paraules de Puigsech, ha consolidat un estat que, arran de la desaparició de l’URSS el 1991, “va redefinir fronteres, va superar una crisi econòmica i va fer front a una corrupció política i econòmica escandalosa durant els anys de Boris Ieltsin”. Per aquest motiu, aquestes operacions volen ser clau en l’univers que el president rus ha construït al voltant de la seva figura.
La victòria de Magyar, però, pot marcar un punt d’inflexió, però també planteja una pregunta incòmoda: quantes finestres vitals romanen obertes dins de la UE? La voluntat política serà decisiva, però els experts adverteixen en què sense una arquitectura institucional i mecanismes de defensa davant les ingerències externes, Europa és vulnerable.
