L’expresident del Comitè Militar de l’OTAN Rob Bauer ha qüestionat que els Estats Units hagin aconseguit els seus objectius estratègics a l’Iran amb l’ofensiva llançada juntament amb Israel el passat 28 de febrer, després d’indicar que ha escoltat “set o vuit” versions diferents sobre els assoliments que perseguia. “En molts sentits, no crec que els EUA hagin aconseguit estratègicament el que volien assolir”, ha afirmat en una entrevista amb Europa Press, i apunta que els líders iranians són ara “més extremistes que els seus predecessors”.
Sobre l’estat de salut de l’OTAN i l’actitud rupturista de Trump, l’ex número dos de l’OTAN insisteix que més enllà de la figura de Trump l’organització genera consens entre republicans i demòcrates. “Hem de tenir cura a Europa de no trencar alguna cosa que no està trencada. L’OTAN no està trencada. I hem superat tempestes pitjors en la nostra història”, ha assegurat, i recorda moments més “difícils” que l’actual que es van saldar positivament per a l’organització. Tanmateix, Bauer avisa que un atac nord-americà contra Groenlàndia, territori autònom de Dinamarca, seria el final de l’OTAN. “Per aquest motiu no va passar, perquè, al cap i a la fi, els estatunidencs no són ximples”, i esgrimeix que l’interès de Washington és tenir un Àrtic, un oceà Atlàntic i una Europa “estable i segura”.
Respecte a la polèmica suscitada després que aliats com Espanya o Itàlia rebutgessin l’ús de bases nord-americanes al seu territori per llançar l’atac a l’Iran, Bauer recalca que l’OTAN “mai va estar en la guerra a l’Iran”. Detalla que la decisió “d’anar a l’Iran” va ser una decisió exclusiva dels EUA i Israel.
Una conversa telefònica de 20 hores
Bauer ha revelat que el secretari general de l’Aliança Atlàntica, Mark Rutte, va mantenir contacte telefònic amb el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, durant més de 20 hores en la vigília de la cimera de la Haia, quan els països de l’OTAN van acordar els objectius de capacitats, aparellat al nou llistó de despesa del 3,5% del PIB en defensa.
“Sé que el secretari Rutte va estar al telèfon amb el president Sánchez (…) per assegurar-se que hi hagués un acord”, durant la seva visita a Madrid per participar en el VII Fòrum Internacional Expansión. L’excap neerlandès del comitè militar incideix que el resultat va ser que Espanya va donar el ‘sí’ als objectius de capacitats, als quals es refereix com “la llista de la compra” de l’OTAN en matèria militar per garantir la seguretat col·lectiva. “Espanya, a través del president Sánchez, va dir: ‘Sí, estic d’acord’. I Espanya hauria d’adquirir aquestes capacitats”, ha afirmat sobre la polèmica generada en l’última cimera de líders de l’OTAN a la Haia, quan la posició d’Espanya va tensar la reunió després de negar-se a aprovar l’objectiu de despesa del 3,5% en defensa.
El màxim responsable militar de l’OTAN fins al gener de 2025 insisteix que l’avaluació anual que farà l’OTAN sobre la marxa dels compromisos de capacitats deixarà clar si els aliats compleixen els pactes segellats a la Haia. “Si Espanya no compra el que va prometre comprar, aleshores se li pot replicar legítimament a Espanya, igual que altres nacions que no compleixin el promès”, ha apuntat.
La despesa en defensa d’un aliat té repercussions en la defensa de tots els membres de l’OTAN, avisa Bauer, qui dibuixa un paral·lelisme amb un “escut construït col·lectivament” per dissuadir l’amenaça de Rússia i grups terroristes internacionals. “Si falta una peça perquè Espanya, per exemple, no està fent el que va prometre, ja no podrem defensar-nos col·lectivament. No és només un problema per a Espanya. És un problema per a tothom”, ha assenyalat.
Guerra cibernètica d’Europa amb Rússia
L’almirall neerlandès retirat incideix que els països europeus “estan en ja en guerra” amb Rússia en el domini cibernètic i en el camp de la desinformació, que és considerada pel conjunt de l’aliança com la principal amenaça a la seguretat euroatlàntica. Fa referència als atacs continuats contra empresa, hospitals i infraestructures, alhora que adverteix que la “desinformació” és també un altre element de guerra que llança Moscou en tots els països, incloent-hi Espanya.
“És ingenu pensar que només estem en guerra si els tancs russos entren rodant per Madrid”, recalca Bauer, per incidir que l’economia global fa que “ningú sigui independent” ni quedi a resguard d’una crisi de seguretat. I posa com a exemple l’apagada que va tenir lloc a la península l’abril de 2025 per insistir que aquest tipus de situacions de “caos” són les que precedeixen o succeeixen durant les guerres. De tota manera, l’ex cap militar de l’OTAN no descarta que Rússia ataqui un territori aliat en una ofensiva convencional. “Ningú pensava que Rússia realment atacaria Ucraïna. Tothom deia que la nova guerra seria amb ciberatacs i intel·ligència, i ja no tindríem guerres físiques. I, per a sorpresa de tots, van atacar físicament, amb trinxeres i bombardejos d’artilleria”, argumenta sobre l’ofensiva a gran escala russa llançada el febrer de 2022.
