En un món polaritzat i en conflicte constant, la despesa militar mundial va assolir els 2,9 bilions de dòlars el 2025, la qual cosa suposa un augment del 2,9% respecte al 2024. Les dades, publicades aquest dilluns per l’Institut Internacional d’Investigació per a la Pau d’Estocolm (SIPRI, per les seves sigles en anglès), i recollides per l’ACN, reflecteixen que la despesa va ascendir a Europa (14%) i a l’Àsia i Oceania (8,1%). Aquest fet situa la càrrega militar mundial en el 2,5% del PIB, el seu nivell més alt des del 2009. Segons els experts, atesa la varietat de crisis, és probable que aquest creixement continuï durant el 2026 i més enllà. L’augment de la despesa va ser significativament menor que l’increment del 9,7% registrat el 2024.
Aquesta desacceleració, però, s’explica per una caiguda de la despesa dels Estats Units, tot i que formen part dels tres que més despesa militar acumulen, juntament amb la Xina i Rússia, que van gastar un total combinat d’1,4 bilions o, cosa que és el mateix, el 51% del total mundial. I en aquest panorama, l’Estat espanyol va disparar especialment la seva despesa, amb un creixement del 50%, fins als 40,2 milers de milions de dòlars, i la seva càrrega militar es va situar per sobre del 2% del PIB per primer cop des del 1994.
Europa incrementa el seu pressupost en defensa
Segons els investigadors, el principal factor que va contribuir a l’augment mundial de la despesa militar durant el 2025 va ser l’increment del 14% a Europa. Concretament, la despesa de Rússia i Ucraïna va continuar creixent en el quart any del conflicte a Ucraïna. En aquest sentit, els investigadors asseguren que, el 2025, la despesa militar com a proporció de la despesa pública va assolir “el nivell més alt mai registrat tant a Rússia com a Ucraïna”. Per la seva banda, els esforços de rearmament en curs dels socis europeus de l’OTAN van provocar el creixement anual més marcat de la despesa a l’Europa central i occidental des del final de la Guerra Freda.
L’informe de l’Institut Internacional d’Investigació per a la Pau d’Estocolm calcula que els 29 membres europeus de l’OTAN van gastar un total combinat de 559 milers de milions de dòlars el 2025, i 22 d’ells van tenir una despesa d’almenys el 2% del PIB.
D’altra banda, amb 954 milers de milions de dòlars, la despesa militar dels Estats Units va ser un 7,5% inferior el 2025 que el 2024. No obstant això, els Estats Units van augmentar les inversions tant en capacitats militars, nuclears com convencionals per mantenir el domini a l’hemisferi occidental sobre la Xina.
A l’Orient Mitjà, el gastament militar en defensa va assolir una xifra estimada de 218 milers de milions de dòlars el 2025, és a dir, un 0,1% més que el 2024. A banda d’Israel, que la va disminuir un 4,9%, la majoria dels grans països de la regió van augmentar la seva contribució en despesa militar. L’estat jueu va reduir la intensitat de la guerra a Gaza, fruit de l’acord d’alto el foc amb Hamàs el gener del 2025, fet que justifica la disminució en defensa. Un altre actor important a la regió, com és l’Iran, ha disminuït per segon any consecutiu la seva despesa, caient un 5,6%, fins als 7,4 milers de milions de dòlars.
El creixement més ràpid des de 2009 el tenen Àsia i Oceania, que van sumar 681 milers de milions de dòlars el 2025, un 8,1% més que el 2024. La Xina, el segon país amb més despesa militar del món, va augmentar-la un 7,4%, fins als 336 milers de milions de dòlars. El SIPRI destaca la despesa militar del Taiwan, que va augmentar un 14%, en un context d’intensificació dels exercicis militars al voltant de l’illa.
