Els afers relacionats amb la despesa militar i la defensa mútua en cas d’agressió externa són motius recurrents de debats en el si de la Unió Europea (UE). En aquest sentit, Kaja Kallas, l’alta representant de la per a la Política Exterior de la UE, en declaracions recollides per Europa Press, ha fet una crida aquest dimarts per reforçar la clàusula europea de defensa mútua (article 42.7), una disposició legal “molt àmplia i vague”, segons ha assegurat abans d’assistir a la reunió del Consell d’Afers Exteriors (CAE) de Defensa que se celebrarà avui a Brussel·les.
La cap de la diplomàcia europea ha revelat que els socis comunitaris han realitzat exercicis interns per sotmetre a prova l’aplicació de l’article i comprovar les llacunes perquè la UE garanteixi la defensa col·lectiva. A més, ha precisat que no s’està parlant públicament d’aquests moviments de prova perquè posen de manifest les deficiències de la Unió i encara queda definir la coordinació de l’acció en els casos concrets.
Sí que ha detallat, en canvi, els tres escenaris que ha contemplat la Comissió Europea en el seu document. En primer lloc, l’activació simultània de l’article 5 de l’OTAN i l’article 42.7 de la UE en cas d’agressió a un país de l’OTAN i la UE; el segon, en cas d’atac a un membre de l’OTAN, tan sols activa l’article 42.7; i la darrera és quan l’agressió només empara l’article 5.
Aquestes comprovacions arriben en un moment en què la seguretat europea està al focus del debat polític després de l’atac d’un dron iranià a Xipre. Cal recordar que la clàusula europea només s’ha activat un cop a la història, quan França va sol·licitar el suport de la resta de membres de la UE pels atacs de París del 2015.
Els líders de la UE demanen garanties de seguretat
Fa unes setmanes, en una reunió informal abans del Consell Europeu celebrat a Xipre, els líders de la UE van acordar que la Comissió preparés una proposta sobre com donar resposta en cas que un país membre activés l’article 42.7. En aquest context, els líders volen que l’executiu que dirigeix Ursula von der Leyen tingui un document per saber “les necessitats dels governs” que poden invocar el text legal, segons va declarar el president xipriota, Nikos Christodoulides. El mandatari no va activar la clàusula en l’incident amb un dron iranià, però va agrair la solidaritat mostrada per països com França i Espanya.
En aquest sentit, el comissari europeu de defensa i espai, Andrius Kubilius, va avançar en una entrevista amb diverses agències europees que els estats membre tenen la necessitat de disposar d’informació “molt més clara” sobre l’assistència disponible, tant en l’àmbit militar com civil, i va proposar un “manual operatiu” que reuneixi “de manera concisa” els mecanismes de suport disponibles. “Un document que puguis obrir, on sàpigues a qui pots trucar, què pots obtenir, i que no et deixi sol intentant esbrinar qui et pot ajudar o com s’aplicarà”, va explicar el Kubilius.
