Espelmes, precs i cants. Yvan Colonna té un dels millors homenatges que por tenir un mortal. Els improvisats, els que surten de la vocació d’un ideal o d’una lluita. La mort d’una de les icones de l’independentisme de Còrsega era esperada resignadament des que va patir un greu atac per part d’un altre reclús de la presó on complia condemna. De fet, l’activisme ja el donava per mort, i alguns anaven més enllà assegurant que l’Estat francès n’ha demorat l’anunci argüint que estava en coma. A Ajaccio i Bastia, dues de les principals ciutats de l’illa s’hi han organitzat funerals i concentracions. Carghjese, el poble natal de Colonna, també viu el dol. Només a Corti es va registrar un incident, foc davant la seu administrativa de la República francesa.
El dol per Colonna es fa notar tot i ser una mort anunciada. A Ajaccio, que ha registrat incidents les darreres setmanes, es va omplir la magnífica catedral a tocar de la ciutadella. Espelmes i un gran retrat de Colonna a les escales van ser l’escenari aquest dimarts a la nit del dol que amaga certa ràbia. Tant és així que Emmanuel Macron, el president de la República, insistia a demanar “calma i responsabilitat” confiava en les negociacions obertes la setmana passada per acostar els presos polítics corsos a l’illa i redactar un nou estatut d’autonomia i més inversió pública. Tot i que el recel del sobiranisme cors amb la proposta de Macron és evident.
El funeral de dimarts al vespre a Ajaccio tenia tota la iconografia necessària per al comiat d’un símbol. Retrat immens de Colonna, precs, espelmes, silencis, cants i església. De fet, el component catòlic de Còrsega encara es fa notar. “Gloria à tè Yvan” era, és i tot apunta que serà la consigna del sobiranisme cors. La seva acusació, la seva clandestinitat, el seu tremp i la seva lluita ha fet de Colonna un mite que traspassa la frontera corsa. “Era la resistència”, explica la Caterina, una dona colpida i amb els llavis mustis, a peu de les escales del temple. “Això és un cop, veurem quina ferida en queda”, afegia en Jean, un jove amb barba i caçadora brodada amb la bandera corsa.
Colonna, sinònim de la història tràgica del poble cors
Tot i els centenars de persones, la cerimònia va tenir un caire íntim. I, en certa manera, es va mantenir lluny del debat polític acarnissat que caracteritza l’independentisme cors. De fet, la sessió especial de l’assemblea corsa convocada arran de les protestes es va suspendre. La unitat i la capil·laritat social del sobiranisme es van veure més reflectides als funerals improvisats. Dirigents de sindicats, entitats socials i culturals, moviments de l’esquerra i associacions de caire parapolític van entronitzar la figura de Colonna. El comú denominador detallat pels impulsors de les exèquies és que Colonna esdevé el sinònim de la història tràgica del poble cors. Un capítol més dels intents d’invasió que arrelen des del segle XI i que han acabat amb un domini francès fins als nostres dies.
Però l’antropologia corsa, dura i desconfiada, ha aconseguit un objectiu: que París obri la porta a parlar d’autonomia. Una decisió extraordinària en la jacobina República francesa. I, de retruc, combustible per l’independentisme en el benentès que els seus líders apunten que França, el Gran París, només s’ha bellugat quan ha vist que perdia el control dels carrers de Còrsega. Perquè si una cosa té Còrsega és que els corsos saben com, quan i de quina manera, controlar el territori, element imprescindible per exercir la sobirania, encara que sigui de facto.
1 
