Còrsega fa dies que viu inquieta. El brutal atac a la presó d’Yvan Colonna, que va acabar provocant-li la mort ahir, ha esperonat de nou el sobiranisme cors, que semblava que s’encalmava amb el poder escàs i del tot administratiu que París havia cedit. L’illa, i les seves principals ciutats com Bastia i Ajaccio, han viscut aldarulls intensos les darreres setmanes, com feia temps que no es veien. Després, però, la tensió havia baixat, mentre Colonna continuava en coma. Però aquest dilluns a la nit ha transcendit la notícia de la seva mort a l’hospital de Marsella.
Just dies després de la visita a l’illa del ministre d’Interior francés, Gerard Darmanin, les seves promeses d’un estatut d’autonomia, una política més flexible amb els presos polítics i més fons públics havien fet baixar la temperatura de l’ambient polític. Però si els joves s’ho miraven amb desconfiança i molt recel i volien mantenir la tensió, esperonats per veterans de l’independentisme cors. Ara els ànims s’han acabat d’escalfar. “Potser farem una Urquinaona com van fer a Barcelona”, apuntava amb empatia i àcida ironia en declaracions a El Món, en Pierre, uns dels joves que aquest dilluns al vespres es concentraven davant la Prefectura de la República francesa a Ajaccio, hores abans que se certifiqués la mort de Colonna.
La protesta d’aquest dilluns ja havia nascut coixa. De fet, les reunions dels diversos col·lectius sobiranistes entre divendres i dissabte es van entrebancar en la decisió de si s’havia de tornar al carrer o bé esperar l’evolució de les propostes de l’Elisi. No ha estat fins dilluns al migdia que s’havien convocat sengles concentracions als palaus de la Prefectura d’Ajaccio i de Bastia. Fins i tot, havien canviat l’hora de la protesta, de les sis la van passar a dos quarts de set del vespre. Tant és, perquè només cal passar dos dies a Còrsega per adonar-se que la pressa no és un característica pròpia dels illencs.
Un noi de barba tancada, que evita dir el seu nom, explica per què es concentra en un edifici envoltat dels CRS de la Policia Nacional francesa, la seva Brigada Mòbil. Els antiavalots, però, en cap moment s’han posat el casc mentre vigilaven de lluny la protesta que tenia una única pancarta, la bandera corsa a l’esquena d’una manifestant pèl-roja. Un dels concentrats mostrava les restes dels atacs de dies anteriors a l’edifici, sutge del foc, l’asfalt esberlat i les frontisses de la porta fosses. El pas de les protestes deixa rastre. Fins i tot, el Palau de Justícia que es troba ben a prop, es manté nit i dia protegit amb unitats antiavalots de la policia francesa i els finestrals tapats hermèticament amb fustes per evitar la traça dels corsos amb el llançament de còctels molòtov.
En Theó i en Guillame, dos periodistes que també cobreixen la protesta, detallen que els nervis estan a flor de pell, però avancen que aquest vespre de dilluns difícilment es registraran aldarulls. Tot això passa dues hores abans de fer-se pública la mort de Colonna. Ara bé, tots dos donen per fet que tard o d’hora arribarà la fatídica notícia. En certa manera, és un presumpció general de tots els concentrats. En Julien lamenta que hagin deixat Colonna com un “vegetal” tot esbossant que aviat caldrà un rèquiem per líder mort.
Què hi ha darrere l’atac que ha matat Yvan Colonna?
En Ricard, un home rabassut i gran, s’afegeix a la conversa i abona la tesi de la conspiració, que els cercles independentistes comenten discretament. Segons aquesta teoria, l’agressió a Colonna va ser provocada per les “forces fosques de l’Estat francés”. Una manera de desgastar a Emmanuel Macron per reforçar la dreta i l’extrema dreta francesa de cara les presidencials del mes que ve, on l’actual president de la República té el suport del sobiranisme cors. “No pot ser que un pres amb un règim tan especial com Colonna [classificat com a perillós i molt controlat] tingui contacte amb un jihadista i que el pugui agredir fins a matar-lo. Això no pot passar si no és que s’ha permès que passi”, afegeix en Ricard en referència a l’atac sense mòbil aparent que el líder cors va patir a la presó d’Arles, on un altre reclús, condemnat per associació terrorista, el va escanyar amb les mans fins a deixar-lo gairebé mort d’asfíxia.
La mort de Colonna és un trasbals polític de primera magnitud que ara s’ha de veure com es canalitza en una illa on el Sindicat dels Treballadors Corsos ha sigut capaça d’impedir durant dues hores que atraquessin els ferris carregats de policies antiavalots que anaven a l’illa a reprimir les protestes. “El sindicat és l’exemple que l’independentisme més indomable perviu a la societat civil corsa”, conclou en Jan, un home eixut de veu i gras de cos.
Calma abans de la tempesta
La sensació és la que defineix la Margarite, una dona gran que regenta una immensa botiga de souvenirs, una de les poques d’aquesta mena que hi ha obertes aquesta època de l’any. “És la calma abans de la tempesta”, assevera. Amb més ironia s’ho agafa la Rosario, una dona equatoriana que fa deu anys que viu a l’illa. És la reina d’una boulangerie a tocar de la Prefectura i, mentre cobra euro i mig per un tall de pizza gruixuda de formatge i tomàquet, avisa que aviat tornaran a plorar, sigui per la pena, sigui per la ràbia, o sigui pels gasos lacrimògens dels CRS de la policia. De moment, ironitzen sobre la capacitat de protesta dels catalans. Al capdavall, a Còrsega poden fer tres Urquinaones cada nit sense despentinar-se.
