La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha proposat als governs del 27 un veto progressiu a les importacions de petroli rus. Segons ha explicat durant la seva intervenció al ple del Parlament Europeu per detallar l’esborrany del sisè paquet de sancions contra Moscou, Brussel·les aposta per deixar d’importar petroli refinat rus a finals d’any i el cru en sis mesos. “No serà fàcil”, ha reconegut la president de la Comissió Europea després que les negociacions entre els estats membre s’hagin allargat durant setmanes per les reticències d’alguns països molt dependents del petroli rus.
Hongria i Eslovàquia han criticat amb duresa la proposta, mentre que Alemanya ha dubtat molt pel fort impacte que pot tenir en la seva economia. Aquest dimecres està previst que els ambaixadors dels 27 davant la Unió Europea tinguin una nova reunió per continuar discutint les sancions abans que se sotmetin a l’aprovació definitiva dels governs. La solució que ha trobat Brussel·les a les reticències d’alguns governs és dissenyar un full de ruta per implantar un veto de “manera ordenada” i abandonar “gradualment” les importacions de petroli i productes derivats abans que acabi el 2022.
Tancar l’aixeta del petroli rus –el carbó ja està vetat– és un pas més en l’estratègia de la Unió Europa per castigar l’economia russa, que depèn de les exportacions de productes energètics per obtenir ingressos i divises estrangeres. El problema és que Moscou obté la majoria del seu finançament a través de la venda de gas. A la Unió Europea el 40% del gas que es consumeix prové de Rússia i per això Brussel·les aposta per un pla a llarg termini –que inclou energies renovables i noves connexions amb Algèria– per reduir la seva dependència.
Persecució de les massacres
Von der Leyen també ha anunciat que, a banda de les sancions, la Unió Europea perseguirà els militars russos que hagin comès atrocitats a Ucraïna. “Farem una llista amb oficials militars d’alt rang i altres persones que hagin comès crims de guerra a Bucha i dels responsables del setge inhumà de Mariúpol“, ha dit. “Volem enviar un senyal important al Kremlin: sabem qui són i hauran de rendir comptes”, ha assegurat.
La Comissió Europea també té previst treure del sistema SWIFT Sberbank, el més gran de Rússia amb una quota de mercat del 37%, i altres entitats crucials per “colpejar” les finances de Moscou. “Són [bancs] crítics per al sistema financer rus” i, per tant, part important de l’esforç de guerra del Kremlin. Von der Leyen també ha anunciat el veto de les tres principals televisions estatals russes, a qui acusen “d’amplificar les mentides i la propaganda de Putin”. També es planteja prohibir que les consultores europees puguin oferir els seus serveis d’assessorament a les empreses russes.