Lolita Flores ha tornat a televisió per la porta gran. Poc després d’anunciar que s’incorpora com a col·laboradora del programa nou d’Ana Rosa Quintana, aquest dimecres també ha estat la protagonista d’El musical de tu vida que presenta Carlos Sobera a Telecinco. Aquí, han repassat tota la seva trajectòria i ha recordat alguns dels moments més durs de la seva vida.
Néixer en una família de cantants famosos va condicionar la seva infància i també l’elecció de la seva carrera, irremeiablement. Ha sorprès molt que revelés, per primera vegada, a què s’hauria dedicat en cas de ser una persona anònima: “M’hauria agradat ser detectiu privat, m’hauria encantat i ho dic seriosament. A més a més, també m’hauria plantejat fer-me monja“.
El 1995 no va ser un bon any per a l’artista, tenint en compte que la mare va morir d’un càncer només dues setmanes abans de la sobredosi que va matar Antonio Flores, el seu germà. El noi no va superar la pèrdua de Lola Flores, una tristesa màxima que també va experimentar Lolita: “A mi el que em va salvar era que tenia dos fills i que tenia la meva feina o els meus amics. Em va salvar el fet de tornar-me boja durant un any i mig o dos anys sense sortir”.
La filla de Lolita Flores va salvar-la del seu alcoholisme
El seu pare també ho va passar molt malament, ja que havia perdut la dona i un dels fills: “No volia viure perquè havia perdut l’amor de la seva vida i al seu fill, que és el pitjor que pot passar a un pare”. Ell tampoc no va trigar molt en morir, una altra mort que va deixar òrfenes a Lolita i Rosario.
Com va superar un tràngol com aquest amb tants familiars morint en poc temps de diferència? Malauradament, va veure’s forçada a refugiar-se en l’alcohol: “Jo vaig superar el dol a força de prendre’m moltes ampolles de whisky i de provar substàncies que mai havia tastat. No eren coses molt fortes i, afortunadament, mai no vaig estar enganxada i vaig poder sortir-ne”.
Si ho va aconseguir va ser, en part, gràcies a la seva filla: “Elena va donar la veu d’alarma i va trucar la meva germana per dir-li que no em veia bé. Em va trucar i em va preguntar què em passava. Allò va tallar la meva pena i el meu dolor, vaig adonar-me que no estava actuant bé i que els meus fills estaven per sobre de tot”.
