Jorge Javier Vázquez no ha pogut evitar les llàgrimes davant del testimoni colpidor de Miguel Frigenti. El col·laborador va denunciar el cap de setmana haver rebut un cop de puny en una discoteca de Madrid, una agressió que va cometre Jaime Ostos. El fill del reconegut torero no va dubtar en reconèixer que sí que ho havia fet i va mofar-se de Miguel perquè creia que aquella havia estat una bufetada “correctora i humiliant“.
Aquest dimarts, el tertulià ha aparegut a Sálvame per donar detalls del que li va passar i per denunciar que encara el peguin per la seva orientació sexual. En una conversa molt sincera i emotiva amb Jorge Javier Vázquez, ha acabat parlant de l’assetjament que va patir quan era petit: “Recordo quedar-me paralitzat. Aguantava tot el que em deia, marxava d’allà i continuava amb la meva vida… Actuava com un zombi després de les agressions dels meus companys. Per mi, l’hora del pati era un autèntic martiri. Ho estic passant una mica malament en recordar-ho. A mi no em feia mal que em diguessin marieta, sinó per la manera en què m’ho deien”.
“Això no se supera mai, aprens a gestionar-ho i ho vius de la millor manera possible però, al final, forma part de la teva personalitat. Jo ara em visualitzo quan mori i visualitzo un tanatori buit. Tinc gent que em té estima, però vaig per la vida sol”, etzibava.
Davant d’això, Jorge Javier no podia evitar posar-se a plorar en directe: “Tinc ganes de plorar… Aquesta és la història de molta gent. En el meu cas, m’he estat molts anys sense plorar. M’ha costat moltíssim. Vius totalment destruït i amb les emocions totalment adormides, però arriba un moment en el que tot explota per alguna raó i és una alliberació”.
Jorge Javier Vázquez deixa anar un missatge reivindicatiu
El programa decidia marxar a publicitar per permetre que tots dos es calmessin una mica. A la tornada, Jorge Javier Vázquez mirava directament a càmera i deixava anar un missatge reivindicatiu: “Lamentablement, persones com Miguel i jo estem molt acostumats a ser la diana de delictes d’odi. Al final ho vas acceptant com si fos una cosa normal i no és normal, no ho és. Hem estat callats durant moltíssims anys, massa. És imparable, molesti a qui molesti. Aquest és el segle de la revolució de les dones i del nostre col·lectiu, el que és absolutament imparable. Hi ha molta gent que sentirà terror, que sentirà que la cadira es mou. Ara bé, no es tornaran a consentir actes d’aquest tipus. Prou ja de callar-nos, de tapar-nos la boca i de no donar-nos veu. Dones i col·lectiu LGTBIQ+, aquest és el nostre moment“.
