Jorge Javier Vázquez ha reflexionat sobre el seu present i futur a Sálvame en una entrevista que li ha servit per sincerar-se. El presentador de Badalona sap que no té un futur tancat i que aquesta incertesa li encanta: “El meu pare em va inculcar que havia de treballar i tenir una feina fixa, jo soc d’aquesta generació i he estat tota la vida pensant en el futur. En aquest moment de la vida, però, ja no. Als meus 52 anys, l’endemà no em preocupa. La meva situació personal ha canviat respecte a la de fa 10 anys”.
Ara que tant es parla de la continuïtat o no de Sálvame, deixa clara la seva postura en una entrevista a Telecinco: “Hauria de continuar a la graella perquè acompanya i això és fonamental. Seure davant de la televisió, posar un programa i que t’acompanyi amb qüestions absolutament absurdes és molt necessari. Reivindico un programa en el que es parli del no-res. A Sálvame fem aquest exercici i veure-ho és com meditar. L’hem consolidat com el programa més esquizofrènic de la televisió perquè ventilem tot el que passa de cara al públic, el que et diuen que no facis”.
“Jo quan veig la televisió vull veure bogeries. M’agradaria que portéssim maquillatges extremats, que ens vestíssim com si anéssim a la inauguració de l’after“, afegeix.
Jorge Javier Vázquez deixa caure que podria estar cansat de la seva vida
Jorge Javier ha parlat de la seva vida privada en una columna a Lecturas que aprofita per reflexionar-hi: “Li dic que hauríem d’ampliar el nostre cercle d’amistats, hauríem de quedar amb més gent i veure’ns amb més persones. Potser la vida té molt a veure amb què et passin poques coses. A mi em fa l’efecte que la gent “no s’atura” i, no obstant això, passo bastant temps pensant sobre la meva existència. L’animal amb el que em sento més identificat és el meu burro, Fortunato. Passeja, s’estira per gaudir d’un matí amb sol, vol que li acariciïn el cap, però no sempre està disposat a l’estima. Així estic jo ara i no s’està malament en aquest estat d’inactivitat existencial“.
Diu que li agrada no fer res, sobretot els caps de setmana: “He decidit posar la meva ment en pausa i no martiritzar-me pensant en quins plans hauria de tenir per aprofitar el cap de setmana. Ara m’estic tornant en el que era de nen, una persona solitària que treia al cap de tant en tant per veure que el que veia no li agradava. Tinc la sensació que ja ho he viscut, en un altre moment de la meva vida la idea em provocava angoixa. Ara l’accepto i començo a fabular amb altres mons, altres realitats i univers desconeguts”.
