Isabel Gemio ha lamentat públicament que no li donin feina en diverses ocasions, però mai amb tant d’ímpetu i tanta ràbia acumulada com ara. La presentadora ha estat una de les més exitoses de la ràdio i televisió espanyoles en unes dècades determinades, però és cert que des que van apartar-la per última vegada no s’ha tornat a saber res més d’ella. Ara ha concedit una entrevista en el pòdcast Drama queen de Pilar Vidal i, des d’aquí, torna a demanar una oportunitat: “Crec que encara podria aportar coses, ho dic sincerament. De fet, crec que ara ho faria encara millor que fa 10 anys”.
Visiblement enfadada, denuncia que la fessin fora d’Onda Cero fa uns anys de males maneres: “Ningú no m’ha explicat encara per què em van treure un programa de gairebé un milió d’oients. Per tant, no han fet servir criteris professionals. Cada empresa poden fer els canvis que els doni la gala, però s’ha de saber acomiadar. Una empresa vol l’èxit i, per això, és molt difícil que treguin una cosa que funciona. És per això que em vaig quedar en shock, ja que jo sí que tenia audiència i, per tant, no m’esperava l’acomiadament”.
Diu que no entén i que li fa “mal” “que no trobin un forat” per a ella a televisió o a la ràdio: “Podria ser que tornés i fracassés, tot és possible i estic preparada per al fracàs també. Però com pot ser que no hi hagi cap oportunitat cap a mi amb la trajectòria que tinc?“, es pregunta en aquesta reaparició.
Isabel Gemio confessa que va caure en una depressió quan va saber que el fill tenia una malaltia incurable
Per una altra banda, Isabel Gemio també ha parlat sobre la seva família. Centrada en la fundació, la periodista continua insistint en la necessitat que tenim d’invertir més diners en la investigació de les malalties rares com la que té el seu fill. Gustavo, de 27 anys, pateix una malaltia degenerativa anomenada distròfia muscular de Duchenne. Dos anys després d’adoptar-lo i gràcies a un munt de proves mèdiques, van saber que el nen tenia una malaltia incurable de la qual no hi havia gaire informació.
La notícia els va deixar molt preocupats, és clar, ja que el nen només tenia nou mesos quan van adonar-se que passava alguna cosa. Quan van tenir els resultats, els metges no haurien estat molt empàtics amb ella: “Crec que, a vegades, són una mica bèsties i els falta psicologia. Em van dir que els nens amb la malaltia del meu fill morien als 15 anys. En aquella època, jo no sabia res de malalties minoritàries i em vaig quedar en blanc”.
No va ser fàcil el procés d’acceptació i l’inici del tractament del nen. Ara, molts anys després, confessa que va caure en una depressió: “Jo dissimulava pel bé dels meus fills, a més a més que sempre he estat de guardar-me les coses. Un psicòleg em va dir que tenia una depressió camuflada i era perquè jo creia que la malaltia del meu fill podria acabar amb mi. Vaig trigar molts anys en assimilar que allò no podria amb mi”. Una entrevista molt transparent que serveix per conèixer una mica més sobre el pitjor moment de la presentadora.
