Sergio Dalma ha aconseguit triomfar en el món de la música amb una carrera de més de 30 anys. Enguany publica el seu 21è disc, Alegría, el que està promocionant en diverses entrevistes. El català ha parlat d’aquest nou projecte amb El Mundo en una conversa de la que extreuen titulars molt potents que res no tenen a veure, curiosament, amb el cant: “Només havia fet 10 concerts quan tot va aturar-se per culpa de la pandèmia. Jo vaig tancar-me a casa pensant que només serien uns dies, però al final acabes entrant en un bucle d’ansietat i depressió en veure que això no acaba mai. Amb el meu nou disc vaig voler compartir la idea que la vida segueix perquè tots estem molt fotuts i ferits emocionalment”.
El cantant ha viscut la meitat de la seva vida a Madrid, el que dona ales al periodista per preguntar-li sobre el clima de confrontació existent entre Catalunya i Espanya: “A mi em fa molta pena perquè és com preguntar-me si estimo més al meu pare o a la meva mare. Encara que fos de Sabadell, jo sempre estava a Barcelona i és una ciutat a la que estimo amb bogeria. He viscut molts anys a Madrid i també la gaudeixo moltíssim. Aquesta rivalitat i aquesta disputa permanent no condueix a res més que a crispar la gent i polititzar-ho tot. Sempre és igual i estic fart perquè crec que les persones no ho viuen com volen fer-nos creure els polítics i els mitjans”.
Ara que s’està parlant tant sobre l’ús del castellà a les escoles catalanes, la pregunta era obligatòria: “Aquest tema em fa molt de mal. Sento dir que si vas a Catalunya i no parles català no t’entenen o que si parles en castellà, et miraran malament. Això és totalment fals i em fa moltíssima ràbia que es vulgui transmetre aquesta idea a la gent. El català és la meva llengua materna, però a Catalunya ho vaig estudiar tot en castellà. Per aprendre a escriure correctament en català vaig haver-ho de fer de manera autodidàctica. Ara s’ha de defensar que tinguem la possibilitat de realitzar gran part de l’ensenyança en català perquè això no acabarà amb el castellà. Els nens catalans no deixaran de poder fer servir el castellà perfectament. El que vull és defensar la meva llengua perquè jo no vaig tenir l’oportunitat i ara sí que existeix, així que l’hem de protegir”.
La vida de Sergio Dalma va canviar radicalment quan va començar a fer-se famós: “Un noi de Sabadell que fa 1,71 no pot ser mai un galà. Anava pel carrer i ningú no em feia cas… El que passa és que quan surts a televisió, la gent et veu més guapo i més alt. A mi, per sort, mai no m’he cregut superior. Al principi potser sí que vaig tenir la intenció d’elevar els peus del terra, però per sort la meva família em va frenar. Mai no he deixat que el personatge es mengi la persona”. En un dels seus últims concerts es va dir que Sergio Dalma havia lamentat que obliguessin els assistents a dur mascareta, el que ara explica: “Es va dir que sóc negacionista i és mentida. Les maleïdes xarxes fan d’altaveu i distorsionen la realitat. Em va fer molt de mal que es digués això”.
