Shakira i Gerard Piqué continuen la guerra mediàtica. La colombiana és l’artista del moment i, com a tal, ha concedit una entrevista molt completa en la Setmana de la Música Llatina de Billboard que s’està celebrant a Miami Beach. Un dels titulars que ha deixat anar ha cridat molt l’atenció, ja que ha assegurat que encara té molts retrets a fer en forma de cançó: “Estic molt inspirada, en un viatge de noces amb la meva carrera. Ara mateix soc molt feliç quan gravo a l’estudi. El procés de composició és terapèutic i una catarsi per a mi que m’ha servit per sortir del fang. Com més escric, pitjor estic en realitat“.
“Encara hi ha moltes coses que vull dir i que veuran la llum en forma musical, arribarà el moment. Des que m’he traslladat a Miami sento que estic més motivada. Quan vivia a Barcelona, moltes idees es quedaven sense materialitzar-se. Després de tot el que he viscut, m’he adonat que era menys fràgil del que creia. La música ha estat la meva eina principal per sobreviure i he vist que tinc la possibilitat de fer llimonada amb les llimones més agries“, ha dit metafòricament tot fent referència a la rendibilitat que està traient de la separació del pare dels seus fills.
Shakira ha insistit en què molts van aconsellar-la que no fos tan dura contra Gerard Piqué i Clara Chía en la cançó amb Bizarrap: “Em deien que canviés la lletra i que allò no podia sortir a la llum. Jo els hi deia que no soc una diplomàtica de les Nacions Unides, sinó una dona i una lloba ferida“. Del que més contenta està, diu, és d’haver-se empoderat i d’haver donat veu “a les moltes dones” que han viscut “una experiència traumàtica o encara pitjor” que la seva.
Shakira fa confessions personals sobre les coses que més li agraden
La presentadora ha volgut saber algunes curiositats sobre ella, tot aprofitant que no s’estava callant res. Gràcies a això, hem pogut saber alguns detalls secrets de Shakira: “El meu vici secret és el sifó i la meva extravagància més gran, menjar xocolata“. Diu que es gasta la majoria del que guanya en pagar els sous dels seus treballadors i que no té tantes sabates i joies com podria pensar-se: “El collar que duc ara me l’han deixat, per exemple, l’he de retornar quan acabi això”.
Després de parlar meravelles dels seus fills, als quals qualifica del seu amulet de la sort, ha estat sincera en reconèixer que no podria viure sense el maquillatge. Una cantant amb ganes de continuar cridant l’atenció i de publicar cançons amb què explotar les banyes que li han posat i que, clarament, encara no ha superat ni perdonat.
