Els fills de Cristina de Borbó i Iñaki Urdangarin es troben a primera línia mediàtica des que els pares anunciessin la seva separació. Especialment ha estat el segon fill, el Pablo, qui més expectació ha generat. Ell va ser el primer membre de la família en concedir declaracions al respecte, una actitud educada i valenta davant dels mitjans que ha mantingut des de llavors. Algunes revistes deixaven caure que l’haurien renyat per parlar massa, però ell ha continuat igual. Resident a Barcelona i jugador del primer equip d’handbol del Barça, els seus partits s’omplen de fotògrafs perquè és habitual veure els pares a la grada tot animant-lo també després del divorci.
Avui Pablo Urdangarin apareix a la portada de la revista Lecturas per un tema completament diferent. La periodista catalana Pilar Eyre publica una exclusiva sobre ell i els seus germans, els qui assegura que han viscut moments realment complicats. Arran de la condemna del pare en el cas Nóos, els nens haurien patit un assetjament escolar i menyspreus molt forts. Cal recordar que Pablo Urdangarin podria arribar a ser rei si li passés alguna cosa als set membres que té per endavant, ja que la mare no ha renunciat als seus drets successoris. De moment, el jove rep el tracte “d’excel·lentíssim senyor“. Pilar Eyre reconeix que mostra molta humilitat, tenint en compte que podria ser un cregut que freqüentés alguns dels prínceps i aristòcrates europeus. A ell, en canvi, el descriu de la següent manera: “Pablo Urdangarin és madur, independent i cosmopolita. Parla mitja dotzena d’idiomes i lliga molt“.
El camí fins aquí no hauria estat fàcil, segons la cronista: “Els menyspreus van ser constants. Amb el cas Nóos, la família va traslladar-se a Washington. Els nens ho van passar molt malament a l’escola… Juan, el gran, va patir assetjament escolar. Una periodista que va anar a fer-los un reportatge em va dir que quan veien un fotògraf, tots abaixaven el cap i que feia molta pena”.
Tenir un pare condemnat per corrupció comporta que molts puguin estar enfadats no només amb ell, sinó amb tota la família. Ells encara eren petits, però això no hauria estat impediment per a desenes de companys d’escola. Segurament influïts pels pares, no haurien permès que els joves Urdangarin tinguessin una experiència tranquil·la ni tan sols a l’altra banda de l’oceà. Des de la revista qualifiquen la seva com una “història de superació” que els hauria marcat, un reportatge que defensa uns nens que s’han trobat enmig d’un escàndol de dimensions majúscules.
