Santi Millán encadena un projecte televisiu rere un altre des de fa temps, però últimament se’n parla encara més perquè ha acceptat posar-se al capdavant de la segona vida de Caiga quien caiga. L’estrena d’aquest programa, recuperat per Telecinco després de molts anys, ha generat bastants comentaris… però això, ara mateix, no importa en absolut al presentador.
Ell està centrat a promocionar el seu nou projecte, un que curiosament no té absolutament res a veure amb el món de la televisió. A què ens referim? A la seva faceta d’escultor, una passió artística que va descobrir durant la pandèmia i que ha anat professionalitzant des de llavors. De fet, ha arribat a convèncer una galeria d’art bastant potent de Barcelona, la Pigment Gallery, perquè sigui escenari de la seva primera exposició.
Aquesta serà la seva primera exposició d’escultures, la que ha anomenat Santificado per fer un joc de paraules amb el seu nom. En la imatge del cartell publicitari, el veiem amb una corona d’espines al cap i els cabells llargs tot simulant un Jesús que adorna amb complements molt moderns. L’agència EFE ha assistit a la inauguració i ha pogut saber que aquí mostrarà gairebé 20 peces creades per ell, les que ha anat fent des que comencés a interessar-se per aquesta modalitat plàstica.
Com va néixer aquesta afició de Santi Millán per l’escultura?
Santi Millán els confessa que aquesta afició va néixer “de manera espontània” i “per avorriment” durant el confinament, però que s’hi ha enganxat i està molt orgullós del resultat. En una visita al mercat d’Els Encants, hauria trobat algunes peces antigues a les quals ha volgut donar una segona vida com a escultures. Com? Gràcies a pintar-les d’or o en negre i aportar algun element extra que les canviï radicalment.
El que fa és adquirir aquestes figuretes oblidades del mercat per transformar-les, aportar-les un toc modern i, així, afavorir que una altra família pugui comprar-les. Per exemple, han pogut veure el típic nino Michelin reconvertit perquè, ara, se’l veu tot del color dels pneumàtics. Ha col·locat una galeta en el que abans era la corona típica de la Verge, ha afegit una capota vermella a un Crist per convertir-lo en torero o ha fet que un David de Miquel Àngel se suïcidés perquè estava “fart de ser tan perfecte”. Entre els convidats a aquesta presentació, destaquen alguns companys de professió com José Corbacho. Ara bé, també havia convidat gent d’altres àmbits com el polític Jordi Romeva i el pastisser Christian Escribà.
Aquesta obra “provocadora”, tal com la promocionen, va captivar aquest galerista que no volia que tota la feina de Santi Millán quedés relegada a uns quants post d’Instagram. En el text que han preparat per a l’exposició, asseguren que han treballat a partir d’una barreja de conceptes tan diferents com la devoció, la ironia, la reinterpretació i la quotidianitat: “Aquesta sèrie d’obres recull fragments de l’imaginari col·lectiu, peces descartades i figures que van tenir una altra vida i ara tornen al present amb una altra identitat. Aquest és un gir lúdic que desmunta la solemnitat i la converteix en joc, que pren símbols reverenciats i els apropa a allò més terrenal sense perdre la seva aura“.
