Nil Moliner ha estat un dels primers entrevistats de Roger Escapa a l’Eclipsi, el nou programa a 3Cat. El cantant s’ha sincerat com poques vegades havia fet i ha parlat, i molt, sobre la seva vida privada. En aquest espai, ha mostrat la seva faceta més personal i això pot agradar els seus fans perquè els permetrà conèixer-lo una mica més. Entre els titulars que ha donat, hi trobem detalls sobre l’amistat, la gestió de la fama i també de la seva relació amb les drogues.
Entre altres coses, ha tret a la llum quina ha estat la seva millor nit. El dia que va omplir el Palau Sant Jordi amb més de 16.000 persones i sold out després d’un any i mig després de poder actuar en directe. Reconeix que va sentir “moltes emocions” en aquell moment, amb molts nervis positius i encara més ganes. Li agrada molt fer xou i, al principi de tot, va voler treure’s l’orellera perquè podia deixar-se portar amb la bogeria de la gent. Quan va acabar el concert ho van celebrar amb una gran festa, però després va arribar a casa sol i aquella sensació no és fàcil: “Vaig poder dormir perquè estava molt cansat, però recordo entrar a casa i tenir la sensació estranya de preguntar-me què havia passat”. Diu que viu sol i sense mascotes, sobretot perquè vol tranquil·litat.
Nil Moliner confessa que ha tingut una mala experiència amb la marihuana
Explica que, abans de tots els seus concerts, demana el mateix al camerino: fruita i una bullidora d’aigua per poder fer-se una infusió de gingebre i llimona. Ningú no hi trobarà droga, assegura. De fet, insisteix que les drogues estan “prohibides” en el seu equip “per contracte”. I això per què? Explica el Nil que amb el seu grup de música d’abans, quan només tenia 15 anys, els van convidar a la festa d’una amiga i recorda estar a sobre de l’escenari completament borratxo per culpa de les cerveses que havia pres: “Els meus companys em van dir que no havia molat gens el que acabava de fer i tenien tota la raó. Encara que sigui la meva amiga, ens havien contractat per fer música i entretenir. La meva mare és mestra i no va amb tres cerveses a sobre quan treballa. Per què jo, que em dedico al món de la nit, he de consumir drogues o alcohol per fer millor la meva feina?”.
El seu moment més fosc creu que va coincidir amb una mala experiència amb la marihuana quan només tenia 16 anys: “Em va desenvolupar moltes fòbies i molts problemes que he arrossegat durant molt de temps perquè ningú no m’entenia i ningú no sabia com ajudar-me perquè no entenien què em passava. Vaig arribar a l’ansietat i molts punts que em van fer demanar ajuda. Un professor del Grau Superior de so que vaig fer, em va dir que era psicòleg i que podíem visitar-lo a la seva oficina si teníem algun problema. Jo feia quatre anys que sentia que ningú no em podia ajudar. Vaig acudir al seu despatx i allà va començar el procés d’ajuda en què em van posar en mans de professionals i vaig fer molta teràpia. Encara convisc amb això a dins i l’ansietat continua apareixent, però d’una altra manera”.
El cantant Nil Moliner explica per què escriu la majoria de les cançons en castellà
El presentador li ha fet entrega d’un regal, la seva camisa verda del Cau de Sant Feliu. Nil Moliner s’ha emocionat en veure-la, ja que feia molts anys que no la veia. Considera, vist des del present, que els seus anys de campaments van ser dels millors i més importants de la seva vida: “El Cau em va ajudar molt a entendre els valors de compartir i de la feina en equip. Jo només tenia 12 o 13 anys, però et donaven l’oportunitat de descobrir coses que altres nois de la teva edat no sabien”. En el seu cas, després va fer de monitor durant dos o tres anys i allà faria amics que encara l’acompanyen.
Pocs sabien que el seu primer professor de guitarra va ser el seu pare: “Encara tinc el record d’aquella imatge del meu pare assegut al sofà mentre t’ensenyava els meus primers acords”. Ara, encara molts el relacionen amb el seu primer hit que és Libertad: “No em pot passar allò d’acabar odiant-la i no estic fins als ous de tocar-la, no. Cada dia és diferent perquè la interpreto i em fixo en les cares de la gent per imaginar què els aporta la cançó i quina història hi ha darrere”.
La majoria de les cançons del Nil Moliner són el castellà i nega que això tingui a veure amb algun terme econòmic. Diu que quan era jove, el seu somni era seguir els passos d’El Canto del Loco: “Les cançons et surten soles, jo vaig començar a escriure cançons en castellà per la influència que tenia i després vas provant. Vaig tenir una banda durant 13 anys de la meva vida amb els qui cantava en català i també és molt guai perquè em sento còmode perquè és la meva llengua”.
