Xavier Solà (Sant Feliu de Guíxols, 1960) i Roger Escapa (Sabadell, 1988) representen, respectivament, els orígens i el present d’El suplement de Catalunya Ràdio. La idea era molt original, un magazín que no era fàcil de trobar en la franja del cap de setmana. Solà va ser-hi 20 anys al capdavant, mentre que el presentador actual ocupa la cadira des de en fa cinc. El Món els asseu tots dos per conversar i analitzar si el programa ha sabut actualitzar-se bé en aquests 35 anys de vida.
Què buscava Catalunya Ràdio amb la creació d’El suplement?
Xavier: Havia de ser un magazín amb molt esperit de cap de setmana que durés tres hores, de deu del matí a una del migdia. Me’l va encarregar en Josep Cuní, que volia omplir aquest forat a la graella amb un espai que intercalés el joc amb la informació.
Roger: Em fa gràcia que diguis això d’esperit de cap de setmana perquè és l’eslògan que jo faig servir. Però tu en aquella època en feies servir un altre, no?
X: Exacte, dèiem allò d’Aires de suplement.
R: Cada presentador ha anat canviant l’eslògan, és clar. Jo vaig recuperar la idea de l’esperit del cap de setmana, a l’època de l’Ustrell era suplement en moviment, amb la Cóppulo feia servir el plus del cap de setmana…
El programa ha evolucionat molt al llarg d’aquests 35 anys.
R: El suplement ara és una altra història, no només és un magazín. En Xavier el feia durant tres hores, però ara en dura set. S’ha anat engreixant i ha acabat adoptant l’horari, pràcticament, d’El matí de Catalunya Ràdio. S’ha convertit en una mena d’extensió del programa de la Laura Rosel durant el cap de setmana, de fet. La primera part és molt informativa, ja que els titulars de primera hora s’integren amb el nostre programa i després hi ha una tertúlia de política i actualitat. És a partir de les 10 hores quan entrem en clau magazín amb més entreteniment i humor. Crec que ara s’ha convertit en un contenidor immens en el que toquem totes les tecles.
El primer programa es va emetre l’any que Roger Escapa va néixer.
R: El Suplement i jo vam néixer el mateix any, exacte, és curiós. Una casualitat d’aquelles que fan gràcia.
Vostè recorda sentir El Suplement amb en Xavier Solà al capdavant?
R: Oi tant! A casa meva sempre s’escoltava Catalunya Ràdio. Els meus primers records radiofònics són el Solà, el Basses, el Basté a les nits d’esports… D’en Solà recordo espais mítics com El complot dels oients, que d’alguna manera alguns dels meus espais beuen d’això també. El convidat misteriós del Comunista no deixa de ser una mica aquest estil dels oients jugant a endevinar qui és, per exemple. El Claudi Puchades amb la camisa, el xuixet… Aquest senyor té un premi Ondas i aquest programa té un premi Ondas que va aconseguir aquest senyor. Poca broma amb Xavier Solà.
X: No podem oblidar i hem de destacar també la feina que han fet la resta de companys que han conduït el programa durant uns anys. Nuria Farré, Tatiana Sisquella, Sílvia Cóppulo i Ricard Ustrell, tots ells han mantingut i han contribuït al seu esperit.
“Hem de destacar la feina que han fet la resta de companys que han conduït el programa durant uns anys. Nuria Farré, Tatiana Sisquella, Sílvia Cóppulo i Ricard Ustrell, tots ells han mantingut i han contribuït al seu esperit”
R: Ara que sents El suplement com a oient després de 20 anys al capdavant, et deu ser difícil escoltar-lo. No ets crític quan l’escoltes?
X: Al principi costava, sí. També et dic que va haver-hi un moment en què es va parlar de la meva possible reincorporació al cap de setmana, però els vaig dir que aquella etapa estava molt superada. Treballar dissabtes i diumenges comporta una limitació i falta de llibertat a les que no volia tornar-hi. Té un nivell de compromís d’horari important que no sé com el portes, tu, Roger.
R: El porto bé i m’agrada. La gent es pensa que només treballo el cap de setmana, però jo els dimecres ja soc aquí preparant coses.
20 anys d’etapa Solà deuen haver donat per molt, sobretot perquè era un programa nou en cap de setmana que va marcar un abans i un després.
X: Nosaltres vam posar de moda això de començar sempre amb la pregunta al carrer, quan jo baixava i preguntava a la gent què preferia entre dues coses. Hi havia algunes d’estrambòtiques que provocaven que aquella persona t’acabés compartint la seva inquietud o el seu malestar.
Què queda d’aquella primera etapa? Què s’ha mantingut fins ara?
X: El xuixet de crema i el volta’l. A la gent li queda aquest comodí que fèiem servir, curiosament.
Per què va acabar l’etapa Solà a El suplement?
X: Bé, van ser 20 anys als caps de setmana i ja n’hi havia prou. Primer de tot perquè no sé si és gaire adient que un programa duri tants anys.
R: Doncs jo crec que no tens raó. Precisament a la ràdio és molt important associar el presentador amb la franja horària. A mi la gent em diu que soc “el del cap de setmana” i això no és fàcil, no ho vaig aconseguir els primers sis mesos. Sempre costa fidelitzar que t’associïn a una franja i nosaltres ho hem fet. Si t’hi fixes, els grans programes i els grans presentadors aguanten molt de temps en el mateix espai.
X: Doncs en el meu cas, jo sí que noto que internament hi ha hagut un crescendo i que progressivament he anat tenint una davallada interna d’idees. Per norma cada any canviàvem aspectes per donar-hi contrast. Tot i així, el pas del temps imposa la seva dictadura i acabes sentint que has de marxar tard o d’hora. Fins i tot en el teu entorn et pregunten si vols estar-t’hi molt més temps. Val a dir que els elements jugaven a favor, tampoc no vaig tenir cap mena de proposta de fer altres coses, teníem bona audiència i jo m’hi trobava a gust.
R: Bé que vas durar-hi 20 anys, tu…
X: Doncs sí. I ara sento que em trobo una mica en la mateixa situació que quan vaig acabar El suplement. Fa 13 temporades que estic al capdavant de La nit dels ignorants i sento una mica el mateix, però gaudeixo amb el que faig.
Fer un programa de cap de setmana permet tractar temes amb més profunditat i no ser tan esclau de l’actualitat, potser.
R: Som esclaus de l’actualitat igualment i sort en tenim, d’ella. Sí que és veritat que el cap de setmana et dona espai per fer converses més reposades i reportatges no tan vinculats a què està passant en aquell moment. Aquesta és la cinquena temporada que el porto i recordo especialment els quatre mesos en els que vaig estar fent tot el programa des de casa, amb una part de l’actualitat vinculada a la pandèmia. Allà vam adonar-nos que havíem de redefinir el programa i vam treure de la màniga alguns invents com El comunista, que el vam parir en plena pandèmia.
X: A tu t’agrada treballar el cap de setmana? No n’estàs fart?
R: A mi m’agrada, sí. No he arribat a aquesta corba d’haver-me’n cansat. Dubto molt que arribi als 20 anys del Solà, però mai no se sap. Quan vaig començar a El suplement recordo que vaig dir que m’agradaria fer aquest programa durant molts anys. De moment en porto cinc i crec que algun més caurà segur. No vull treballar dissabtes i diumenges per a tota la vida, però per a una etapa m’encaixa.
Què té El suplement que fa que sigui un dels pocs programes que durin tants anys a la graella?
R: Crec que El suplement és una de les grans marques que té Catalunya Ràdio. Té mèrit perquè no és tan fàcil construir-ne una i mantenir-la durant 35 anys. A més a més, que s’ha anat renovant i actualitzant. Cada director i cada equip hi han aportat una mirada diferent sense renunciar a la petjada que havia deixat l’anterior i ara hi ha tres grans franges de magazín: matí, tarda i cap de setmana. Abans només hi havia franja de matí i de tarda, però Xavier Solà va crear la dels caps de setmana en català i des d’aleshores és una més a destacar. La competència ha acabat copiant aquest format perquè han vist que era vàlid.
“Abans només hi havia franja de matí i de tarda, però Xavier Solà va crear la dels caps de setmana en català i des d’aleshores és una més a destacar. La competència ha acabat copiant aquest format perquè han vist que era vàlid”
Què pensa en Xavier Solà del Roger Escapa com a successor?
X: El primer dia que el vaig sentir em va enamorar la seva veu. Notava que tenia potencial i crec que s’agraeix la seva pulcritud professional. Hi ha una delicadesa pulcra en l’essència, l’enfocament i la selecció.
R: T’ho agraeixo molt. Jo del Xavier diria que és referència i que n’hem begut tots. Té una identitat pròpia i és incomparable. El coneixes de seguida i té una veu característica, però no és d’aquestes de locutor de la seva època en la que buscaven veus greus.
X: Em sento molt afortunat fent aquesta feina. Tinc micròfon i això sempre ho agraeixo molt, encara ara amb 62 anys.
La jubilació encara és lluny?
X: La jubilació vindrà quan toqui també per un tempo natural. Ni ho sé ni em vull imaginar com serà. Em genera una expectativa, però cada programa és únic i no vull pensar en el de l’endemà.
Catalunya ha canviat molt en aquests 35 anys i El suplement també.
X: Oi tant, jo estava en ple apogeu de l’etapa Pujol. La política tenia molt poc espai en el programa, sempre l’he viscut amb molta distància i molta prudència perquè crec que és un terreny complicat.
R: I nosaltres ara volem anar cap allà, volem fugir de la política perquè cada vegada interessa menys. Encara som una mica esclaus de tota l’época del procés perquè hi va haver un moment en què El suplement era una extensió d’El matí de Catalunya Ràdio i fèiem molta política el cap de setmana. Quan m’hi vaig posar al capdavant el 2018 encara hi havia molta conseqüència de tota la situació i vaig voler construir un programa amb una gran tertúlia política, consellers, convidats polítics… Ara tot això s’està diluint i ja no funciona a nivell d’audiència. L’actualitat ara va per una altra banda.
El programa ha sabut envellir bé?
R: Crec que el programa no ha envellit, de fet, El suplement s’ha actualitzat als temps. Que es pugui continuar dient El suplement el que fem dissabte i diumenge és un èxit de l’emissora, del programa i de tota la gent que l’ha pilotat.
X: És un clàssic modern, un programa amb una identitat i una marca renovada. Tots t’obren molt les portes perquè et coneixen i això és una sort.
El suplement durarà 35 anys més?
X: De moment fem cada programa com si fos l’últim i ja veurem.
R: Ara estem en aquesta línia que som una fàbrica de continguts. Hi ha continguts del programa que se senten en directe i d’altres que es recuperen a través del pòdcast, amb molta gent que va directament a la plataforma digital i es descarrega la secció en concret que li interessa, el que en l’època del Xavier no existia. La funció que fem i que continuarem fent durant molts anys, encara que no sé si seran 35 més, és explicar les coses en directe més ràpid que ningú i amb rigor. Si El suplement continua nodrint-se de tot això, crec que no té data de caducitat. De magazins en directe n’hi haurà sempre, encara que s’emetin per internet.
X: Des de la meva perspectiva, me n’adono que vivim una transformació de la professió apassionant. La ràdio continua tenint una vigència vital i, com a mostra, el milió i mig de catalans que segueixen cada dia les retransmissions. És una sort ser-hi i apassionant poder continuar-hi.
La batalla per les audiències en l’època Solà no tenia res a veure amb la d’ara, amb molts més programes i pòdcasts.
X: Nosaltres vivíem molt més relaxats. RAC1 no existia encara, només hi havia la SER i era amb una proposta en castellà.
R: Doncs relaxat ara, no ho és. Tenim el consum digital amb dades diàries i mensuals i l’EGM, que ens diu que tenim moltíssims oients, tants com 336.000, encara que RAC1 estigui per davant. Som el quart programa de ràdio més escoltat del país, però jo el dia abans de la publicació de resultats no dormo bé pensant en la nota que trauré… i això que tenim molts oients i sempre en volem més. També tenim audiència digital que creix cada any, ja que enguany és un 20% més que els que teníem l’any passat.
Ara El Suplement es troba de gira pels 35 anys. Com va sorgir la idea? Hi havia ganes de sortir de l’estudi?
R: A mi m’agrada molt fer programes fora, però la pandèmia ens ho havia impedit. Sí que ho havíem fet anteriorment i allò sempre havia estat un èxit brutal, així que vam voler aprofitar l’aniversari com a excusa, fer territori i sortir als carrers d’arreu. Hi haurà una sorpresa al final de temporada que és extraordinària, però encara no la puc dir.
La gent està responent perquè estan omplint els teatres.
R: Sí, el feedback és brutal. Quan acaba el programa sempre venen a saludar-te, comentar la jugada… És molt divertit. Veus que la mitjana d’edat que ens escolta és més aviat gran, però aquí està venint-ne de totes les edats i fa gràcia veure que hi ha gent més jove que jo als que els interessa.
I ara diumenge toca La marató de TV3, en què el programa també tindrà un paper important.
R: Doncs sí, tenim feina. Ja fa uns quants anys que donem el tret de sortida al programa des de les 8 h. La primera actualització del marcador la farem aquí, una mostra de les sinergies entre els diferents canals de la CCMA. És un programa difícil i saps que tens més focus aquell dia. Com era en la teva etapa, Solà?
X: Doncs nosaltres també hi participàvem. Recordo que a les 10 h començàvem la campanya de recapte i passaven pel programa diverses autoritats.
Els ha agradat aquest retrobament?
X: Molt. Crec que hem pogut veure el pas del temps a través d’un programa de ràdio, d’una casa i de dues generacions que s’admiren.
R: Per molts anys més a El suplement.
