Laura Fa ha fet una defensa important d’El Port de la Selva, ja que és aquí on es troba el càmping en el que descasa cada estiu des de fa molts i molts anys. Una barcelonina enamorada de la Costa Brava que ara ha donat més detalls de com va començar aquesta particular història d’amor en una entrevista que aprofita per fer un repàs a la seva trajectòria. Entre Llançà i El Port de la Selva es troba La Vall de Santa Creu, el poblet de muntanya que hi ha abans d’arribar a Sant Pere de Rodes, el que ella coneix bé perquè el seu pare era d’allà: “Des que tinc 8 anys, que els meus pares es van instal·lar al càping i ja no ens vam moure. De fet, quan ells ja van deixar de fer càmping, vaig continuar anant-hi jo”, ha explicat en unes declaracions a Girona secreta.
Com és el seu estiu a El Port de la Selva? Doncs li agrada que tingui una cosa molt bona, l’allotjament limitat: “Hi ha els hotels que hi ha i el càmping, no es pot atapeir més i és superprivilegiat. Tenim un raconet amb un privilegi absolut”. “La meva vida aquí és platja, amics i aprofitar el festival de Roses, a l’Escala… Relax. Estic tot l’any dinant i sopar fora, el que vull a les vacances és estar amb els meus amics i tranquil·la”, ha comentat.
Com va acabar Laura Fa a la premsa del cor?
Als 12 anys, la periodista badalonina ja comentava les tafaneries al càmping: “Recordo que la mare d’una amiga sempre deia que aniria a comprar la Lecturas i me la donava perquè jo els hi expliqués a les altres mares tot el que hi veia. No tenia massa clar, en aquell moment, si volia fer cor… però sí que sabia que m’agradava una mica la faràndula i que volia ser periodista perquè m’interessava”. Ella va començar fent Esports perquè no trobava massa oferta del cor a Catalunya, però ben aviat es va adonar que no era la seva especialitat: “La cosa és que com que a Catalunya som una mica estirats en el sentit de no voler que parlin de nosaltres, no hi havia el volum de cor que hi ha a Madrid“.
L’esport l’avorria bastant, ja que ella el que volia era narrar els partits de bàsquet i no ser la típica reportera que parla amb els jugadors a peu de pista: “El que passa és que vaig veure que de ties narrant ni parlar-ne… Encara em trobo amb entrebancs pel fet de ser dona i això que al món del cor no em passa tant perquè ho consideren minoritari, ja que no ho volen”. Si els “heterobàsics” volguessin quedar-se el món del cor i els interessés el més mínim, té “claríssim” que les dones ho tindrien bastant més complicat: “Fa 25 anys, em vaig adonar que no narraria un partit i vaig pensar que estaria be enviar currículums a revistes del cor i vaig anar a parar a una agència de paparazzi“.
Laura Fa tenia molt clar que no volia fer televisió: “Com que no era guapa, sabia que no en faria. I l’altra cosa és que, com que tinc aquest català de Barcelona, no faria ràdio… així que vaig dedicar-me en la premsa escrita”. I, després, curiosament, el que menys ha fet ha estat el periodisme escrit. Que la contractessin a l’Arucitys, de fet, va canviar la seva vida: “Vaig començar a col·laborar a Catalunya Ràdio i a TV3, així com a Cazamariposas“.
Fins que un dia la van trucar de Telecinco perquè, atenció, Belén Esteban havia deixat les drogues i aquell era el primer programa que tornava: “Volien que analitzéssim com havia estat la seva entrevista de retorn quan explicava que s’havia rehabilitat”. “Per una nit em van pagar molt bé, no sé si 1.200 € o així. Però és que a Crónicas Marcianas pagaven 3.000 i 4.000 € per col·laboracions, eh, que jo ja no ho he pillat.. però aquella nit em van dir que em pagarien allò i em vaig quedar amb la boca oberta ja que a Catalunya les col·laboracions sempre han estat una merda”, ha afegit.
“A Catalunya tenim material per tenir un món del cor potent, però els personatges del cor no estan preparats encara que hem d’explotar-ho”, ha dit en un lament que comparteixen moltes de les periodistes que s’hi dediquen.
