Laura Fa es dedica a la premsa rosa des de fa un munt d’anys, però el que poca gent sap és que abans va treballar de periodista esportiva. La de Badalona ha concedit una entrevista al pòdcast Off the REC i, per sorpresa, ha acabat recordant la censura que va patir del Barça entre altres titulars potents. Ella sempre va tenir clar que volia parlar del cor, però a Catalunya no se’n parlava gaire i va pensar que podia triomfar més si parlava de bàsquet: “Jo volia ser com Puyal i sentia que no podria ser-ho mai. Vaig dir jo me’n vaig d’aquí, només per això. És una realitat que, com a tia, tens moltes menys possibilitats de ser una primera veu en temes esportius”.
Resulta curiós que hagi tret a la llum que la pitjor censura que ha viscut mai ha estat amb el Barça i això quan ja no es dedicava als esports: “Són intocables… Fa uns dies parlava de censura i em vaig enrotllar amb la casa reial i després vaig pensar que la censura més heavy l’he viscut amb el Barça i no faig esports. Imagina la gent que en fa”. “El Ter Stegen, l’Aitana Bonmatí, no sé qui… Que només estic dient que tens un xurri, eh, vull dir que tampoc… i s’activen tots els mecanismes per censurar directament i dius jolín, és asfixiant. El que no he viscut jo amb el rei Juan Carles o he de viure amb el Barça?”, ha lamentat.
Laura Fa reflexiona sobre el final de Sálvame
L’Alfons Arús va oferir-li un lloc de feina i, des d’allà, va començar a escalar. D’ell es queda amb la naturalitat en pantalla que va fer-li aprendre: “Jo m’he anat fent així, amb sentit de l’humor, i m’he acabat trobant amb el meu estil, que és igual fora de la pantalla”. Després de sis anys al seu programa, era el 2016 quan la van contractar a Sálvame. S’ha parlat fins a l’avorriment de la cancel·lació del programa del cor de Telecinco, què n’opina ella?
No sap si realment estava esgotat, ja que la veritat és que ningú ha tornat a fer les seves audiències: “Crec que els personatges estaven una mica esgotats i no es podien esprémer massa més. Cinc hores de programa, diàries i en directe són heavys i més en un programa tan intens i amb conflicte, que acabes esgotadíssim. Però no estava esgotat, perquè les cadenes signarien per tenir el que tenien amb Sálvame i no ho han trobat”.
Del seu passat a Sálvame es recorda el moment en què va reconèixer que era independentista. Ara confessa que va pensar-s’ho “tres segons” abans de fer-ho: “Vaig pensar a dir que no, però no ets tu si vas mentint. Ho vaig dir tan normal que em van dir merendarás fuet. Ara, com està tan normalitzat, porto set anys treballant a Madrid amb aquesta facilitat”.
La van fitxar per Espejo Público, després, però va deixar-ho precipitadament per provar sort a La Família de la Tele. La segona vida de Sálvame a TVE no va funcionar gens, però ella hi confiava: “No és que m’hagi penedit, però és una llàstima, perquè estava bé i la he liat parda… però la vida és això“. No acaba de tenir clar per què no va funcionar a la pública: “A La 1 potser no estaven massa preparats per veure a Belén Esteban menjant, amb tres presentadors… Va ser difícil. Sis setmanes, no va durar massa l’agonia perquè ens van treure ràpid”.
