Juanes ha parlat, per primera vegada, dels problemes de depressió i alcohol que ha arrossegat en els darrers anys. El cantant ha escrit un post a Instagram en el qual treu a la llum tots els pensaments i detalls que ha ocultat. No ha volgut comentar què ha passat fins que no s’ha vist del tot recuperat, pel que sembla. L’exitós autor de La camisa negra publica una carta colpidora que demostra que ha travessat una època molt i molt fosca.
“Han passat molts anys per poder escriure això. Mai no és tard per entendre que la salut mental és quelcom indispensable per a tots. Sentir-me vulnerable em fa més fort. Poder parlar dels meus problemes i inseguretats obertament no em fa un covard ni un dèbil. Al contrari, m’ajuda a sanar des de l’ànima i ser més humà. Tots, absolutament tots, carreguem una creu, una pena personal, un dolor o una frustració independentment de la nostra classe social, religió o professió. De fet, l’èxit professional no garanteix la felicitat i tampoc els diners”, engega.
I, a partir d’aquí, passa a parlar de la depressió i confessa que la pateix des de fa temps: “La depressió és una malaltia molt comuna, més comuna del que imagines. Jo personalment la pateixo des de fa moltíssims anys. He hagut de viure amb factors genètics i químics des de fa molt de temps. Vaig passar de ser una persona extremadament introvertida en la infància a haver d’enfrontar l’acceptació, el rebuig, l’odi, la pressió social i laboral. Els últims anys han estat claus per donar a conèixer més aquesta malaltia i, sobretot, per visibilitzar que comuna és. És molt important parlar del qual hom sent amb un professional, la família o la gent de la feina”, insisteix.
Juanes revela que va viure un moment molt dolorós fa ara 13 anys
A més a més, ha volgut treure a la llum un dels pitjors episodis que ha viscut en la seva vida. Va passar fa 13 anys: “Estava en el millor moment de la meva carrera amb centenars de concerts i, a primera vista, una vida perfecta i envejable. Doncs bé, per dins estava destruït, desil·lusionat i cansat. Havia treballat tant durant els últims 10 anys que havia perdut moments clau amb els meus fills, havia deixat a un costat la meva cura personal per donar el gust a la resta del món”.
“El pitjor és que jo vaig ser l’únic responsable, ja que mai no vaig tenir la fortalesa de dir que estava cansat o que necessitava un moment. Si ho vaig fer, crec que no em van prendre seriosament. Sempre vaig pensar que podia i que seria capaç perquè, si us plau, era Juanes. Aquest pensament em va comportar a un col·lapse nerviós que em va forçar a detenir abruptament totes les meves activitats per estar a casa amb els meus fills. Va ser la millor decisió que he pres en tota la meva vida“, prossegueix en un comunicat.
Ell creia que no era normal el que sentia i hauria començat a deixar-se consolar per l’alcohol: “Buscava ajuda en l’alcohol per tractar d’anestesiar i poder seguir. El resultat va ser pitjor. Vaig arribar a un punt de cansament que feia que odiés veure’m al mirall, escoltar la meva música, veure’m en alguna publicació i, el més dolorós, no gaudir d’estar en un escenari. Havien passat 10 anys sense descans de concerts, viatges, absències i més que van acabar passant factura”.
Lamenta que en aquell moment, l’èxit no permetia que estiguessis descansant perquè la vida havia de ser perfecte: “Avui, afortunadament, els temps han canviat i s’ha tornat més comú parlar obertament d’aquests temes. Tots podem patir depressió i parlar d’això és una bona manera de començar a combatre una malaltia silenciosa i poderosa que pot eliminar vides. No dubtis en buscar ajuda si la necessites. Sempre hi haurà algú allà fora que se solidaritzi amb tu”.
Ell està content perquè va descansar i va poder tirar endavant: “Em vaig curar internament. No he guanyat encara a la depressió, però la manejo molt millor i puc dir que soc més feliç i exitós que mai. Em sento orgullós de mi per haver pres les decisions que vaig prendre en el passat per sanar-me, estar més a prop dels meus fills, ser millor artista i ésser humà. Tu també pots, ànims!”.
