Joel Joan s’enfronta a un dels reptes més complicats de la seva carrera, el que arriba després de molts anys a la primera línia. Ell que ha fet tanta comèdia, tenia ganes de canviar de registre i mostrar que no ho té tot fet encara als 55 anys. En una entrevista molt hilarant a El Suplement de Catalunya Ràdio, s’ha sincerat sobre “la pressió psicològica” que sent ara que ha fet el pas de protagonitzar vuit personatges diferents en un monòleg que fa aterrar el clàssic de Vània al segle XXI. S’hi estarà tot un mes al Teatre Romea de Barcelona, una feina que ha acceptat perquè és un “ansiós” que volia tenir “moltes hores al dia ocupades“: “Imposa tenir davant una muntanya d’aquelles del Killian Jornet. Només podré enfadar-me amb mi mateix, exacte, i mira que jo agafo unes enrabiades amb mi mateix quan fallo, quan em quedo en blanc, quan no recordo… M’exigeixo molt a mi mateix“.
Li fa gràcia poder sortir de la seva zona de confort, de la seva imatge de còmic: “Em ve de gust treballar la part més dramàtica de mi mateix perquè fa molt de temps que faig el contrari”. Joel Joan té clar que és un privilegiat per poder escollir quina obra fer a cada moment, encara que alhora confessa que creia que arribaria als 55 anys amb tot fet i no ha estat així: “Encara m’ho he de currar molt, reinventar-me… No em truca tothom“.
En aquesta intervenció a l’emissora pública, el Joel Joan ha reconegut que la fama va arribar-li “massa d’hora“: “No estava preparat per Plats bruts, em va sorprendre molt. Però jo sempre he estat molt ambiciós i tenia moltes ganes de ser una superestrella“. Tenia clar que mai no ho seria si no sortia de Catalunya, per la qual cosa va fer carrera en castellà i també va intentar fer una intrusió americana quan va fer una pel·lícula a Hollywood o un film amb Javier Bardem. Ara, creu que ha estat positiu per a ell no arribar tampoc tan lluny: “No va quallar, però moltes vegades penso que encara sort que m’he quedat a mig camí perquè això m’ha fet tenir una vida.“.
Hi ha hagut un moment molt curiós, quan el Joel Joan ha criticat les preguntes del Roger Escapa. Sobretot, quan el presentador ha volgut saber si li preocupa tenir pànic escènic: “Ves a la merda. Què és aquesta pregunta? No et fot. Vens aquí a que et fotin la moral per terra. Aquesta pregunta te l’han escrit o és teva?“, li ha etzibat. I és que aquest és un tema espinós, ja que en el passat va patir pànic escènic: “Jo n’he tingut de pànic escènic durant una època de la meva vida, sí. L’hem superat perquè no hi ha més pebrots, et fas gran…”.
“Hi ha un punt de la joventut que tens una inconsciència meravellosa i et tires a la piscina. Però, després, quan et fas gran veus l’abisme. Posar-se davant del públic sempre és molt exposat i penso que el valor més gran que tenim els actors és dir aquella cosa que t’has après de memòria davant del públic”, ha explicat.
Joel Joan lamenta que el critiquin per les declaracions que concedeix
Una de les parts més impactants de l’entrevista ha tingut a veure amb les crítiques que ha rebut per les declaracions que ha concedit en alguna ocasió: “Aquí el que volem son actors blancs que no signifiquen, que no incomodin i que sempre parlin del que toca. Si et veuen pensar una mica o que surts de la norma i dius coses que no estan ben vistes o no és el mainstream, aquesta és una feina on pots veure que se’t faci el buit“. “Se’m pixen molt sovint, normalment vaig molt pixat com a català. Se’ns pixen a la cara i diuen que plou“, ha deixat anar.
Joel Joan està nerviós perquè és d’aquells que creuen que té molt de pes l’última feina que facis, encara que hagis tingut una carrera meteòrica: “Si ara la faig grossa, no invalidarà la resta que he fet però… una mica sí. Els actors anem evolucionant amb el temps. Pots quedar-te encallat en la teva zona de confort o deixar d’anar pel camí fàcil”.
