Les memòries d’Isabel Preysler estan fent córrer rius de tinta. S’han publicat avui mateix, però ningú parla d’una altra cosa i són molts els fragments del llibre que estan deixant la gent amb la boca oberta. Després de treure a la llum la veritat més incòmoda sobre les infidelitats de Julio Iglesias, també podem analitzar tot el que ha dit sobre el final de la seva història amb Mario Vargas Llosa.
Pocs s’esperaven que naixés aquesta parella tan curiosa, formada per la reina de la premsa rosa i el Premi Nobel de Literatura, i encara menys que estiguessin vuit anys junts. L’amor entre ells va acabar i la sorpresa va ser majúscula quan el peruà va començar a parlar malament d’ella en públic. Què havia passat aquí? De seguida va oblidar-la i, no només això, sinó que va menysprear la seva relació. Doncs bé, ara tenim la versió d’una Isabel Preysler clarament dolguda que ha volgut donar un cop sobre la taula de manera contundent.
Què li deia Mario Vargas Llosa a Isabel Preysler a les cartes que li enviava?
Que Vargas Llosa posa en entredit que realment s’estimessin tant? Doncs ella publica les cartes d’amor més íntimes que va enviar-li al llarg de la seva relació. En aquestes memòries, queda clar que l’escriptor va estar molt enamorat d’ella i que, de la mateixa manera, li ho feia saber. A través de vuit cartes manuscrites, la socialité mostra “la realitat” de la seva relació. L’última carta? La que va enviar-li quan van trencar, en la que li demanava que recollís les seves coses de casa: “No vaig poder acomiadar-me d’ell abans de la seva mort i tampoc no m’ho hauria permès la seva família“, arriba a etzibar. Mal rotllo.
En aquest recull epistolar, podem llegir quatre cartes dels primers anys junts, quatre més dels últims anys i una novena, escrita per Isabel, en la que confessa els motius de la ruptura. I Isabel Preysler no es talla, tenint en compte que l’acusa d’haver protagonitzat escenes de gelosia “infundada”, “fora de lloc” i que feien “fins i tot vergonya”. En la carta de comiat, a més a més, li retreu ser “un maleducat” amb totes les lletres: “El que fa realment impossible la convivència és la mala educació i tu ho estàs molt”, avancen a la revista ¡Hola! que ha tingut accés a les memòries abans de la seva publicació.
“Casa meva no és un hotel en el que les persones venen i van sense tenir en compte als altres. Jo no suportaré les teves anades i vingudes sense una explicació. Vas marxar de casa un cop després d’una escena de gelosia, però vaig acollir-te quan vas decidir tornar. Aquesta ha estat la segona vegada que ho has fet, però no n’hi haurà una tercera. Envia algú a recollir totes les teves coses. El teu comportament ha estat totalment inacceptable“, li retreia ella en l’últim missatge. S’havia publicat aquesta informació, la que s’acaba de confirmar de boca d’ella.
Isabel Preysler explica per què va trencar amb el Premi Nobel de Literatura
La família de Vargas Llosa ha deixat verda Isabel Preysler i l’ha acusat de fer-lo “molt desgraciat”, però ella s’hi torna en aquest llibre: “Ell va ser molt feliç i, amb aquestes cartes d’amor que m’escrivia, espero que el lector tregui les seves conclusions“. I, realment, és cert que queda més que clar que estava enamorat d’ella. En aquests missatges d’amor, podem llegir l’escriptor dient-li coses maques. Entre elles? Autèntiques perles com “Mai no vaig imaginar que em faries tanta falta, que en tan poc temps et convertiries en algú tan imprescindible i estimat en la meva vida“, “Mai no he estat tan segur sobre res com ho estic amb tu. T’estimo i res no em faria més feliç que passar tot el que em queda de vida al teu costat, adorant-te i procurant fer-te feliç“, “Quina revolució has causat en la meva vida, amor meu” o “Cada dia descobreixo en tu coses maques, delicades i petits detalls que m’omplen d’admiració i felicitat”.
Però també hi ha frases més pujades de to: “T’estimo molt i avui et faig un petó, en càmera lenta, a les teves orelles, les teves espatlles, les mans i peus” i “Sembla que faci segles des de l’última vegada que vaig tenir-te despullada en els meus braços, sentint el batec del teu cor. Aquesta nit em reuniré amb tu i et diré coses maques i dolces a l’oïda mentre et faig a l’amor” són dos exemples que ha volgut compartir amb tothom, però deu haver-hi d’encara més forts.
Sobre el final de la seva relació, més enllà de l’atac de gelosia que va tenir als afores d’un hotel en una festa a la qual els van convidar, en destaca altres motius. Isabel Preysler reconeix que els últims anys no van ser tan macos com els primers, ja que les coses entre ells al final no tenien “res a veure” amb el que van ser al principi. La rutina els va fer mal, així com aquesta gelosia infundada de l’escriptor. Tot plegat, uns detalls que ajuden a entendre una mica més què va passar entre ells.
