Ana Duato ha generat titulars i titulars en els darrers anys per la seva presumpta estafa a Hisenda. L’Agència Tributària va acusar-la d’haver comès uns quants delictes fiscals, fins al punt que va demanar més de 30 anys de presó per a ella. Encara no hi ha data de judici i, per tant, no se sap què acabarà passant. Sigui com sigui, el seu nom i la seva reputació ja estan tacats. Ara, després de molt de temps en silenci sobre aquest tema, la intèrpret de Cuéntame se sincera sobre el malson que ha viscut per culpa d’aquesta acusació.
Ho fa en un reportatge a Vanitatis en què es dedica a justificar-se i a lamentar que públicament s’hagi donat per fet que és culpable quan encara no hi ha sentència. En aquests últims set anys, creu que no se l’ha tractat justament: “Ara que ha acabat el procés d’instrucció oficial i, per fi, podem parlar-ne públicament. Tinc la necessitat d’aclarir les coses perquè m’he sentit molt impotent i tractada molt injustament. No soc culpable d’allò que se m’acusa, rotundament no. Quan em van imputar aquests càrrecs em vaig sentir incrèdula, va haver-hi un abans i un després en la nostra vida. No entenia què passava perquè tenia la seguretat d’estar fent les coses bé”.
Duato qualifica l’assetjament que ha rebut com a “brutal” i critica l’actitud que ha mantingut la premsa: “Feien programes en directe des de la porta de casa nostra. Aquesta és una explosió i una granada que entra a casa teva. Et sents molt indefensa i vaig veure que passava de ser una dona estimada a una dona odiada“. Considera que la culpa ha estat de l’inspector, que hauria dit que ella havia gravat un nombre determinat d’episodis -el mateix que apareixia a la Wikipedia- quan, en realitat, no eren tants: “Ha estat un assetjament tan desproporcionat per culpa d’una falta de rigor”.
Ana Duato lamenta “el turment” que ha viscut la seva família per culpa de l’acusació d’Hisenda
Deixa clar que creu en la justícia, però que genera molts problemes que els processos s’allarguin tant en el temps: “Aquells que l’exerceixen, a vegades, no s’adonen que un procés que triga més de deu anys en resoldre’s acaba sent una condemna. Mantenir-me tant de temps acusada, tot i saber que Hisenda ja ha reconegut que van comptabilitzar malament la quota perquè va comptar 80 episodis que jo no havia fet és un modus operandi pervers que té conseqüències en la meva vida familiar i professional, que destrossa oportunitats, humilia i provoca un desgast insuportable”. Té ganes que acabi el judici perquè serà l’única manera que acabi “aquest turment“.
El que més mal li ha fet de tot plegat és que aquesta acusació hagi generat molt d’enrenou en la seva família. Quan es va fer pública l’acusació, de fet, els seus fills només tenien 20 i 11 anys. La situació va ser difícil per a ells, sobretot per a la petita que encara estudiava: “La Maria va patir moltíssim. No entenen que, de sobte, la seva mare passi de ser una dona estimada a una vilana. Totes les persones que venien a casa eren assetjats pels periodistes. El Miguel ja era gran, però a la Maria li deien a l’escola que jo era una lladre. Vaig haver de canviar-la d’escola perquè allà l’assenyalaven”.
Ana Duato reconeix que ha viscut moments “molt desagradables” al llarg d’aquests anys: “S’ha fet molt llarg i tancats a casa. En un principi sortia de casa amb por, sobretot quan anava amb els meus fills. Es generaven situacions molt tenses“. Creu que se l’ha perdonat després de tot l’odi que va generar-se contra ella? “Els espanyols tenim una gran virtut que és l’empatia i som capaços de percebre les injustícies. He sentit molt la seva estima durant aquest temps”, deixa anar.
