Alexia Putellas va emocionar-se moltíssim en el seu últim adeu al Barça, el final d’una etapa maquíssima en l’equip que l’ha convertit en un dels primers i màxims referents del futbol femení. La futbolista de Mollet del Vallès és una superestrella des de fa anys, però sempre ha estat molt hermètica pel que fa a la seva vida privada i, per aquest motiu, encara sorprèn veure-la protagonitzar la portada d’una revista del cor. Aquesta setmana, però, ho ha fet a la ¡Hola! amb una entrevista en la qual deixa enrere la vergonya que sempre sent quan li posen un micròfon davant.
Mai no oblidarà tot el que ha aconseguit al club blaugrana, reconeix, i és que ha estat tota una vida vestint els mateixos colors: “Els partits al Camp Nou, el Mundial que vam guanyar i les finals de Champions són alguns dels moments que recordo amb més emoció i que tinc especialment guardats a la memòria“. Diu que encara s’emociona quan hi pensa, ja que es tracten d’experiències que sap que “mai” no oblidarà.
L’Alexia és una de les futbolistes amb més seguidores, un model a seguir per les més joves a qui no li agrada gaire tenir aquesta responsabilitat: “Intento portar-ho amb molta naturalitat… Per a mi no implica tenir una responsabilitat diferent ni condiciona la meva manera de fer les coses. Ho visc tot de la mateixa manera, independentment que em considerin un referent o no, perquè només sé ser jo mateixa”.
El postoperatori més dur per a Alexia Putellas
L’última lesió la va deixar molt tocada, confessa, sobretot perquè el dolor del postoperatori va ser molt intens: “Físicament, és una de les pitjors coses que he viscut i no ho vaig portar gens bé”. En aquells moments necessitava estar sola, però, alhora, no podia estar-ho perquè no era autosuficient i necessitava que algú l’ajudés amb les coses més quotidianes. Tot això li generava “molta frustració“, diu l’Alexia, ja que veia que no avançava com li hauria agradat i que el seu cos no responia com ella volia.
Tota aquesta situació va afectar en la seva vida personal també, reconeix, en la relació amb la seva família i els amics: “No em sentia jo mateixa i, sobretot al principi, va ser molt complicat. Quan vaig aconseguir entendre que les lesions també formen part d’aquesta professió, vaig començar a portar-ho millor”.
I, d’aquí, a compartir amb els lectors que sempre ha estat molt exigent amb si mateixa i que considera que aquesta no és una qualitat negativa: “Faig servir aquesta exigència per analitzar-me, millorar i intentar ser millor tant dins com fora del camp”.
L’entrevista tenia com a objectiu final que parlés de la seva col·laboració amb una coneguda marca de mòbils, el que li ha donat peu a treure a la llum quina relació té amb la tecnologia. És d’aquestes que no sap ni tan sols anar al lavabo sense el telèfon a la mà? Explica que fa servir-lo, sobretot, en els moments de desconnexió quan mira “moltes sèries“, “molts vídeos” i escolta “molta música“.
Alexia Putellas ha tingut un camí ple d’èxits, però diu que també de dubtes i sacrifici: “Jo vaig començar a jugar perquè m’encantava i continuo jugant pel mateix motiu. Mai no he perdut aquesta sensació i crec que conservar-la és precisament el que et mou cada dia”. Ara que canvia d’equip i de país, intentarà evolucionar encara que li costi sortir de la seva zona de confort: “Sentia que necessitava una cosa així perquè crec que pot portar-me a continuar millorant, fora i dins del camp”.
