Agnès Marquès triomfa a la ràdio després de tota una vida en els mitjans de comunicació, una cara coneguda que ara ha volgut obrir una finestra a la seva vida personal. Pocs ho saben, però la periodista de Catalunya Ràdio té una germana gran que l’ha acompanyat a una entrevista que ha agradat molt a Les dones i els dies. La Gemma és cinc anys més gran que ella, encara que tota la vida han dissimulat bé aquesta diferència d’edat: “A mi em feia molta ràbia que ens preguntessin qui era la gran, com podia ser amb aquesta diferència?”, ha lamentat entre riures la més jove de les dues. Que la veiessin en antena des de ben jove, amb el vestuari i el posat seriós no ajudava.
El programa ha volgut indagar com és la seva relació i com és, al final, tenir una germana. En el seu cas, tenen clar que és “una sort” poder comptar amb algú tan pròxim a tu al teu costat: “Som molt properes, sempre ho hem estat, i considero una garantia tenir una germana perquè saps que estarà allà si et passa alguna cosa“. La Gemma hi està d’acord: “La meva vida té uns pilars i, un d’ells, és tenir una germana perquè ningú més podrà estar al seu lloc”. Un germà no és un amic, encara que de vegades ho sigui, però tampoc no és un familiar més: “És una mena de company de viatge que està amb tu de manera permanent“.
Com acostuma a passar entre germans, l’Agnès i la Gemma també tenen caràcters molt diferents: “Som molt diferents… però la matriu és la mateixa i ens coneixem, sabem com afectarà cada cosa a una i a altra o com ho pairem”. Formen part d’una família petita i molt ben avinguda, el que fa que es vegin amb molta freqüència: “Sabem que ens veiem cada cap de setmana i que, quan els pares faltin, portarem nosaltres el timó per decidir on i quan quedem“.
Quins rols ocupen la Gemma i l’Agnès Marquès a dins de la família?
També és habitual, i encara més en germans amb diferència d’edat, que cadascun d’ells ocupi un rol diferent en la família. El cas de les Agnès no és una excepció, tal com han reconegut en antena: “Crec que representem bé del tòpic de germana gran i germana petita“, ha destacat la periodista. La Gemma és la germana endreçada, tranquil·la i responsable; a qui li ha caigut aquest rol només pel fet de ser la gran. I l’Agnès? Doncs, una mica, la germana més destroyer que va aportar drama a la calma que havia aconseguit la gran: “És veritat que el petit genera tensió, normalment. Et trobes que el gran ja ha deixat el camí fet perquè ha negociat amb els pares i, quan arriba el teu torn, t’adones que tu no en tens prou amb el que ha aconseguit i que en vols és”.
Un exemple pràctic, que la Gemma va convèncer els pares per poder sortir de festa fins a la una de la matinada… i l’Agnès els feia enfadar demanant poder quedar-s’hi fins a les dues. La seva germana encara recorda fortes esbroncades amb els pares quan l’Agnès feia el que volia, de fet. Era ella qui en patia les conseqüències i va voler obrir els ulls a la petita: “No podries fer el que fas sense que els papes ho sàpiguen? Jo faig coses que ells no saben“, ha recordat que va dir-li en el seu moment.
La Gemma va experimentar què és l’arribada d’un germà petit que la feia empipar, que li feia malbé les joguines i també la roba. Al final, explica que va arribar a la conclusió que el millor era dir-li que es quedés tota la roba que li prenia: “Em sabia greu que me la tornés amb forats”. I aquí l’Agnès ha saltat: “Sí, però era més llesta que jo i em demanava la roba més nova que tenia a canvi de quedar-me amb les peces que ella feia temps que no es posava”.
La germana gran de l’Agnès es dedica a l’empresa familiar, així que no té res a veure amb el món del periodisme com la germana. Ara bé, confessa que ha viscut un munt de situacions en què diferents persones li preguntes per ella: “La gent té molt d’interès per saber de la vida dels altres en general. Amb persones a qui jo no he explicat que l’Agnès era la meva germana, se n’han assabentat i m’han acabat preguntant per ella. I t’ho trobes, però no em sap greu i sento orgull per ella”.
Dues germanes molt ben avingudes que no han tingut problema a treure a la llum records compartits i una estima evident.
