Adrián Gordillo va interpretar un paper a la sèrie Aída durant gairebé 10 anys, així que molts encara el recorden com l’actor darrere d’El Mecos. Aquest dimarts, després d’un munt de temps, ha reaparegut a televisió i ho ha fet per denunciar que es troba en una situació econòmica molt preocupant. Resulta que està totalment arruïnat, sense ingressos i al límit.
“No és que estigui malament, és que estic a l’infern. Ho estic passant fatal, no tinc diners ni tan sols per comprar menjar”, ha reconegut en aquesta intervenció tan inesperada. L’han entrevistat a El tiempo justo, el programa de Joaquín Prat a Telecinco, en el qual s’ha mostrat trencat i a punt de plorar. De fet, el reporter ha confessat que han hagut d’aturar la gravació diverses vegades perquè no podia continuar parlant.
Ell que va començar a tenir èxit quan era un adolescent, amb només 13 anys, va aprofitar per muntar restaurants, discoteques, amics i diners. El telèfon va deixar de sonar, ha lamentat, i tot va canviar: “El 2020 va morir la meva mare i, a aquest cop, va sumar-se la mort del meu pare i de la meva àvia un temps després”. Que morissin tots i ell es quedés sense feina va suposar un punt d’inflexió que encara no ha superat.
L’actor d’Aída dona detalls dels problemes econòmics que pateix
Ara mateix, no pot pagar el lloguer i viu amb el seu germà en una habitació compartida d’uns 15 metres quadrats. En el pis hi ha tres persones més, així que no els sobra gaire espai: “Tinc tres euros a la butxaca per passar el que queda de mes i a la nevera només tinc dos iogurts”, ha reconegut davant del reporter.
L’actor té un fill de quatre anys a qui ha de passar la pensió, així que la cosa es complica: “Jo que tenia sis pel·lícules, sèries i projectes… ara no em truquen ni tan sols per anar a una prova”. Ara ha gravat el retorn d’Aída i això l’ha ajudat una mica, però no ha cobrat ni 6.000 € a canvi dels sis dies de rodatge: “Ja m’he gastat tots els diners”. I ara no vol que ningú no l’ajudi econòmicament, sinó que fa aquesta entrevista per tornar a col·locar-se a primera línia i demanar que el contractin: “M’és igual treballar en un magatzem, com a fontaner, com a actor… M’és igual, només vull treballar”.
