Chanel ha tocat el cel artísticament gràcies al seu paper a Eurovisió, una boníssima tercera posició en el rànquing que sap a poc tenint en compte que va fer una interpretació increïble. La cantant catalana està concedint un munt d’entrevistes, en les que reflexiona sobre la seva actuació. El resum que en fa? Que està molt orgullosa del resultat, un bon premi després de molts anys de feina. Precisament sobre aquests moments més difícils ha parlat en una entrevista a La Vanguardia, en la que ha tret a la llum que ha patit assetjament i racisme al llarg de la seva vida.
Chanel denuncia haver viscut episodis de racisme
“Vaig néixer a l’Havana vella. Els meus pares són cubans: el meu pare és blanc i la meva mare és més fosca que jo. Quan tenia quatre anys, la meva mare es va casar amb el meu pare català i ens vam traslladar a Olesa. He tingut pors, sí, però els he superat. Quan jo era petita vaig patir moltíssim racisme i tenia molta por. Fins i tot vaig arribar a creure el que em deien i pensava que aquest no era el meu país, que jo era menys que la resta. Gràcies a l’educació que he rebut a casa ho he superat. Per mi ja és natural dir que sóc espanyola, de fet”, explica.
“De petita em van agredir, sí… A l’escola i al carrer. I les agressions verbals provocaven que milions de vegades arribava a casa plorant. Ho superava amb converses amb la meva família i amics. Per molt que em diguessin que era una “negra de m…” o “ves al teu p… país” jo intentava enfocar-me en altres coses perquè m’ho deia la gent del poble de tota la vida i també aquells que venien d’un país àrab… Que hi hagi racisme entre persones racialitzades és encara més fort”. Chanel reconeix que també ha patit racisme d’adulta: “En tots els ambients… Encara queda molt a ser en aquesta societat perquè jo mateixa ha patit racisme en el transport públic o a Correus“.
La cantant catalana també ha patit assetjament
La cantant reconeix que va anar al psicòleg fa anys, una experiència que vol tornar a repetir: “Amb el que està passant vull tornar-hi perquè és una mena de gimnàs per a la ment”. Es refereix, principalment, a les crítiques que ha rebut des que s’anunciés que seria ella la representant d’Espanya a Eurovisió: “La lletra de SloMo ha estat molt criticada. Ara bé, crec que una cosa és dir sugar daddy i una altra, daddy. Em sembla molt fort que una dona li digui a una altra que no és feminista perquè vesteix amb un tros de cul al descobert”.
Uns comentaris sobre el seu físic que li recorden a diversos moments en els que ha patit assetjament: “Jo he tornat a casa corrents i amb les claus com si fossin un punyal. També he anat sola pel carrer de nit i m’han cridat des d’un cotxe. No ho he passat bé perquè el camí fins aquí no ha estat fàcil, ja que m’he trobat amb persones lletges. He convertit això en un aprenentatge”.
Una entrevista molt i molt completa en la que la cantant i ballarina també ha parlat una mica de política, encara que mai no ha volgut posicionar-se perquè això no perjudiqui la seva carrera: “Jo la política… l’única cosa que sé és que no es pot coartar la llibertat. Sóc progressista, sí”. I sobre l’amor, què ha dit? “He tingut diverses parelles des dels 12 anys, sempre he estat de relacions. Tinc la ment molt lliure, però fins ara només he tingut relacions monògames. Crec que depenent del moment de cada persona et ve de gust ser monògama o tenir una relació oberta”.
